EMPRESES. INNOVACIÓ

Soluciones dentro y fuera de la compañía
PALMIRA LÓPEZ-FRESNO 27/12/2009

Juguetes para aprender ciencias.


El caché de los jefes baja por la crisis
Los sueldos medios de los directivos descienden un 2,85% durante 2009
CARMEN SÁNCHEZ-SILVA 27/12/2009

MES CRISI

La década perdida
JOAQUÍN ESTEFANÍA 27/12/2009

Precaria recuperación

Cómo modificar la estructura productiva española
GUILLERMO DE LA DEHESA 27/12/2009

Luces y sombras que nos deja 2009
ANTÓN COSTAS 27/12/2009

EMPRESES. INNOVACIÓ

El desafío de la innovación abierta
José María Zabala Martínez 20/12/2009

Viento en popa en Iberdrola Renovables
Logra contratos a largo plazo en EE UU y redobla producción eólica en Escocia y España

"El coche eléctrico va a cambiar el modelo de negocio"
Presidente de Renault España

El azúcar lo ve más blanco
Azucarera Ebro, en manos de British Sugar, apuesta por el mercado ibérico desde la producción al comercio y aspira a vender 900.000 toneladas anuales

CRISI

No pequemos de optimismo
CARMEN ALCAIDE 20/12/2009

Precios, salarios y empleo: triángulo descompuesto
ÁNGEL LABORDA 20/12/2009

Financiación frente al cambio climático
GEORGE SOROS 20/12/2009

KRUGMAN

Desastre y negación
PAUL KRUGMAN 20/12/2009. Versió anglesa en Economics2.

FUSIÓ

Las televisiones privadas ultiman las negociaciones para una doble fusión

Telecinco y Cuatro crean el mayor grupo de televisión en abierto.

I.P.C. NOVEMBRE

Economía entierra el riesgo de deflación tras el alza de precios de noviembre,
Los pensionistas ganan 1.360 millones en poder adquisitivo, según Trabajo,

Los pensionistas mejoran su poder adquisitivo

El IPC se descongela
Una inflación anual inferior a la prevista aumenta el poder adquisitivo de las pensiones

SAMUELSON

Fallece a los 94 años el Nobel de Economía Paul Samuelson.
Fue el primer estadounidense en obtener el premio Nobel de Economía, en 1970, por sus trabajos científicos encaminados a desarrollar la teoría de la economía estática y dinámica


Paul A. Samuelson, "el mejor economista de la historia"
Autor de uno de los manuales más influyentes, ganó el Nobel en 1970

EIVISSA 2010

Aquesta setmana, prèvia a les vacances, hem de deixar resolt la liquidació del sorteig de nadal i la reserva de plaça d'aquells que no han venut loteria:

1. 
   comprovació dels albarans per poder efectur el càrrec corresponent, fins el dimecres en el pati o en la classe optativa, els que no han lliurat número de compte hauran de fer l'ingrés corresponent en la CAM en el compte del viatge, fins divendres.
2. 
   2 Els que no han venut loteria i han donat número de compte se'ls passarà un càrrec de 50 € com a pagament a compte del viatge. els que no han donat número de compte hauran de fer l'ingrés a la CAM a nom del viatge a EIVISSA abans de les vacances per reservar plaça.

GRÀCIES, ELS PROFESSORS RESPONSABLES.

Empreses

"Perdemos ventas, pero ganamos en rentabilidad"
ENTREVISTA: Empresas & sectores ANTONIO DUATO Presidente de Philips Ibérica

El aceite de Jaén se concentra
Interoleo agrupa en pocos meses más de 50.000 toneladas de 20 cooperativas

El CO2 puede ser un buen negocio
La captura y almacenamiento de dióxido de carbono están llamando a convertirse en un nuevo sector económico. Su éxito dependerá en gran medida de los acuerdos que se alcancen en Copenhague

Evolució del preu de l'or

La burbuja del oro.
editorial

El oro se ríe del miedo
Los precios del metal precioso se disparan porque actúa como refugio.

¿Adónde va el precio del oro?
JUAN IGNACIO CRESPO 13/12/2009

KRUGMAN

La misión no cumplida de Bernanke
P- Krugman
Versió anglesa en Economic2

STIGLITZ MENSUAL

Demasiado grandes para vivir
JOSEPH E. STIGLITZ 13/12/2009
Versió anglesa en Economics 2

NOTES DE LA 1ª AVA 1er. ECO A

Relació d'alumnes que han superat la 1ª avaluació de 1º ECO A: Itziar Garcia, Sonia Soro, Ferran Segarra, Andrea García-Chamón, Carmen Oltra, Paula Calvo, Dani Agulló, Nerea Boscà, Sara Oltra, Héctor Tomàs, Tamara Roselló, Paula Soriano, Alba Insa, Mar Lagardera, Carolina Navarro i Jonatan Balaguer.

RECORDEU: dimarts 15, 12h, segona oportunitat, bon cap de setmana i sort a tots.

CRISI EN AMERICA LLATINA

América Latina, contagiada pero menos
EMILIO ONTIVEROS 06/12/2009

Empresari risc

Del mar a la mesa en 24 horas
Mariscos Gallegos factura un millón de euros con sus pedidos por Internet
PEPE VARELA 06/12/2009

La guerra del chocolate se calienta
Kraft y Nestlé pugnan por hacerse con el control de Cadbury

CRISI. SOLUCIONS

La hoja de ruta de la política fiscal
RAFAEL DOMÉNECH

¿Es el modelo alemán la solución?
Jesús Fernández-Villaverde es profesor de la University of Pennsylvania y FEDEA. Luis Garicano es profesor de la London School of Economics, CEPR y FEDEA.

Reglas, ética y modernización económica.
ANTÓN COSTAS

KRUGMAN

Cobrar impuestos a los especuladores
PAUL KRUGMAN, versió anglesa en Economic2

NOTES EOE2 A,1AVA.

Relació d'alumnes que han superat la 1ª avaluacio de 2º EOE A: Elisabet Sanchis, Marta Reig, Jonatan Ordiñana, Joan Penadés, Pablo Sanfelix, Eloy Soler, Angel Fernàndez, Norberto Morata, Paula Lorente, Jesus LLopis, Rebeca LLopis, Eladia Cerdá, Alejandro Ventura, Josep Saez i Tomeu Calabuig.

RECORDEU: dimecres 9, 16h, segona oportunitat, bon cap de setmana i sort a tots.

GRAFIC EVOLUCIÓ ATUR REGISTRAT

Font: M. Treball

ATUR REGISTRAT, NOVEMBRE 2009

El Gobierno dice que "se ha parado el golpe" del paro pese a subir en 60.593 personas.
La Comunidad Valenciana registra la segunda mayor subida del paro en noviembre.

Gráfico: Paro registrado en noviembre 2.009

GRÀFIC DE L'EIXIDA DE LA CRISI

La salida de la crisis: una carrera de caballos
Previsión de diferentes ritmos de recuperación de la economía en ocho países diferentes.

Pegueu una ullada, val la pena.

Samuelson

Comienzo de una nueva era mundial
PAUL A. SAMUELSON 29/11/2009

KRUGMAN

La amenaza fantasma
PAUL KRUGMAN. Versió anglesa en Economics2

CRISI. SOLUCIONS

Aún queda camino por recorrer
La Ley de Economía Sostenible es el primer paso hacia un nuevo modelo productivo.

Editorial
La prioridad es el paro

Llamémosle economía productiva
ANTÓN COSTAS 29/11/2009

I.P.C.

La tasa de inflación armonizada sale de valores negativos ocho meses después.

Los pensionistas se quedan sin 'paga extra' por la inflación.

La debilidad de los precios aumenta el poder adquisitivo de las pensiones

OLIMPIADA

Amb l'acte de dijous es tanca un cicle que va començar l'any 2002, quan la professora Mari Luz Marco, responsable de les proves de Selectivitat, i el seu equip format per Pilar, Delfina i Silvio van decidir posar en pràctica una aventura, hui plenament consolidada, amb l' objectiu fonamental d'afermar l'assignatura d'Economia en el Batxillerat i donar a conéixer una matèria vital per entendre el món complex i global en què vivim. Les Olimpíades ho han aconseguit plenament. El que va començar en l'àmbit de la Universitat de València, pas a pas s'ha anat obrint camí, primer amb la incorporació de la Politècnica, posteriorment obrint-lo a les altres Universitats del País i per fi exportant a tots els districtes universitaris que volgueren escoltar, el resultat final va ser la celebració de la I Olimpíada Espanyola d'Economia amb els resultats coneguts amb la participació d'estudiants i el recolzament de les primeres autoritats académiques.

Per part del nostre Departament la posició sempre ha estat la mateixa, participar i col • laborar des del principi, tant per part dels alumnes que s'han presentat a les distintes convocatòries, els que han obtingut premi com els que no, els professors que al llarg d'aquests anys han estat destinats a Xàtiva, entre ells cal anomenar Conxa Cuenca la qual l'any passat va ajudar en tot el possible a Pau.

Com déiem prèviament, en el curs 2002-2003 va començar el nostre camí per les Olimpíades amb un grup d'alumnes entusiastes que amb tota la il.lusió del món es van presentar a la Facultat d'Econòmiques a realitzar el seu primer examen a la universitat. S'ho van passar d'allò més bé en la presa de contacte amb els futurs companys i amb l'exercici en sí, sense preocupar-se ni de resultats ni de notes, ens van haver de trucar des del Deganat per a comunicar que Miriam Balaguer havia aconseguit un premi. I seguim, els anys següents 2004 y 2005 van passar per a nosaltres sense resultats tangibles, però amb la mateixa il.lusió, digna del Marquès de Cubertain, anàvem a la facultat i teníem un exercici d'un temari que el portàvem impartint des de feia molt temps i que crèiem important per al desenvolupament integral dels alumnes, tant per a la vida quotidiana com per a la seva incorporació a estudis relacionats amb l'economia. A partir d'ací tornem de nou al camí d'èxit amb alumnes pemiats en les següents edicions, Joan Diaz, Tino Sarrión, Estanis Sanchis i en el curs passat Pau Belda per partida doble, això sí, amb una preparació voluntarista tant per professors com a alumnes i un temari ajustat que pot ajudar a entendre els fils que mouen aquest món.
Aquest curs ha entrat en vigor la llei que canvia l'assignatura de segon, d'Economia passem a Economia i Organització d'Empreses, com déiem al principi, final de cicle... Canvia l'assignatura i canvia la selectivitat i també la responsable de la Universitat... Les coses ja no podràn ser mai com havien vingut sent...

ATUR

La culpa del paro es de los trabajadores
En épocas de crisis, la caída de los beneficios afecta al conjunto de cada empresa, pero los que pierden el trabajo suelen ser los más débiles. Quizá sea hora de plantearse reducir los sueldos de los altos ejecutivos.
Lourdes Benería es profesora de Economía en la Universidad de Cornell y Carmen Sarasúa es profesora de Historia Económica en la UAB

ENQUESTA

RECORDEM LA PREGUNTA:

Estàs d'acord amb la proposta de pujar els impostos a aquells ciutadans estrangers que guanyen més de 600.000 €?
Els resultats de l'enquesta son reveladors de l'opinió dels estudiants d'un tema que afortunadament hem agafat consciència, gràcies entre d'altres, almenys eixò espere jo, al desemvolupament de les classes i en concret del principis bàsics explicats.

14 vots emesos, 13 a favor, en igualtat de condicions els ciutadans deuen contribuir el mateix -principi bàsic- 92%, i un en contra 8%.

FUSIÓ DE CAIXES

Todo en contra de las cajas
Alicante recela de Valencia

KRUGMAN

Mundo desequilibrado
PAUL KRUGMAN, versió anglesa en ECONOMICS2

EXÀMEN EOE2

De les preguntes proposades en aquesta mateixa pàgina per a l'examen de la 1a avaluació, de la 26 al final no corresponen a les u. didàctiques explicades en aquesta avaluació, falten les preguntes de la u. didàctica de producció i eficiciencia amb els seus corresponents problemes, també es pot consultar en aquesta pàgina els models d'examen elaborats pels responsables de la prova de selectivitat, concretament les quatre primeres preguntes de tots dos exercicis.
Com és norma del departament l'estructura de l'examen és idèntica al de la nova selectivitat.

EXÀMEN 1CURS ECONOMIA

L'examen de 1r. curs se celebrarà el proper dia 11 de desembre, divendres i la segona volta el dimarts 15 si l'avaluació és el dia 16, en cas contrari l'examen serà el dia 10, dijous i la segona volta el dilluns 14.
Les preguntes n º 3, 46, 47, 48, 39, 50, 62, no sortiran per no ajustar-se a la primera avaluació o als objectius proposats, les preguntes corresponents a la elasticitat, les n º 24, 26, 27,28,29, 30, dependrà si ens dóna temps a explicar-ho. ELS PROBLEMES ENTREN TOTS.

LLindar de Rendibilitat. Video

Com vosaltres sabeu el punt mort és un concepte susceptible de preguntes teòriques i problemes, aquí us mostro un vídeo d'una classe de EOE en què resol un problema ......
Observeu, compareu i després trieu.

Productivitat

Aquest article és interessant, tant per a primer curs com per segon, en aquest curs pot sortir en teoria o en problemes.

Más horas pero menos productivas

Recursos Escassos

Avui ha estat alliberat el pesquer espanyol? Alakrane en aigües de l'Índic, Tots els informatius han estat ocupant-se d'aquest incident profusament al llarg del mes i mig que ha durat el segrest, la línia informativa en gairebé tots els casos ha estat la mateixa i oficial, aquí teniu una visió diferent del succés. Recordeu allò que estudiàvem a la primera unitat didàctica de recursos escassos i cost d'oportunit.

Almadraba
MANUEL VICENT

CRISI

Atonía y desinflación

Tenerife, capital de la deflación
Las islas registran la mayor caída de precios de España por una doble crisis: turística y del ladrillo.

Paisaje después de la crisis
ANTÓN COSTAS 15/11/2009

KRUGMAN

Libertad para perder
PAUL KRUGMAN 15/11/2009
Versió Anglesa en ECONOMICS 2

RECUPERACIÓ?

La economía europea sale de la recesión.
Alemania y Francia suman dos trimestres de crecimiento - Italia y Holanda dejan atrás el descenso - Bruselas cree que España será el último país del euro en crecer.

La economía española modera su caída al 0,3% en el tercer trimestre.
Se contrae un 4% en tasa interanual. Mejora las previsiones realizadas por el Banco de España

Lejos de Europa
España sigue en recesión, lastrada por el colapso inmobiliario, mientras la eurozona vuelve a crecer .
El IPC sube tres décimas aunque encadena ocho meses en negativo
La tasa interanual se sitúa en el -0,7%

FUSIÓ D'ALTS VOLS

British Airways ratifica su fusión con Iberia.

British Airways augura más recortes de empleo tras la fusión con Iberia
Los sindicatos aplauden la unión, pero piden mantener la plantilla.

Ryanair: 'Iberia y British Airways son dos borrachos que intentan sostenerse el uno al otro'

Fusión inevitable. Editorial
British Airways e Iberia concluyen una unión que exigirá una estricta política de costes.

La chapuza está en el aire
Los detalles de la fusión Iberia-British Airways son decepcionantes

Déficit Presupostari

Bruselas dará a España hasta 2013 para reducir el déficit al 3% del PIB

La credibilidad del plan de ajuste del Gobierno y la fragilidad de la economía impulsan a la Comisión a ampliar un año el plazo para enderezar las cuentas.

Salgado cree que el ajuste del déficit será 'gradual' con el nuevo plazo

Bruselas suaviza el objetivo de déficit

España, Alemania y Francia tendrán un año más, hasta 2013, para rebajarlo hasta el límite del 3%

CRISI

Dos utopías regresivas
JOAQUÍN ESTEFANÍA

Crisi Financera en la CV

Bancaja-Cam: jugando con fuego
Cruz Sierra

KRUGMAN

Bueno, pero insuficiente.
PAUL KRUGMAN
Versió anglesa en Econmics2

NOVA FISCALITAT

Asamblea extraordinaria de la Liga para analizar la nueva ley fiscal a los futbolistas.
La Liga estudiará si convoca una huelga tras la revocación de la "ley Beckham"

Alonso arremete contra la Liga por amenazar con una huelga
Salgado defiende la subida de impuestos a los extranjeros que ganen más de 600.000 euros y dice que no estaba destinada a los deportistas de élite.

El embrujo de Beckham

José Ramón Solano,Jefe de Inspección de la Agencia Tributaria

¿Es justo que Ronaldo pague menos que tú?
La reforma de la 'ley Beckham' impedirá que a un 'galáctico' se le retenga igual que a un 'mileurista' en la declaración de la renta - Las quejas de los futbolistas de élite no se han hecho esperar
LUCÍA ABELLÁN 08/11/2009

ATUR

El paro constituye la mayor inquietud de los jóvenes
Les preocupa encontrar empleo, no que esté mal pagado o sea precario, según una encuesta de la Fundación Bertelsmann.

El paro vuelve a subir con fuerza.

1ª AVALUACIÓ 2º CURS EOE

El professor de l'IES L'Estació d'Ontinyent Rafa Calatayud ha preparat un llistat de preguntes susceptibles de ser incloses en les proves de selectivitat, i per descomptat en els exàmens ordinaris de les diferents avaluacions, aquí teniu la primera entrega, que com podeu comprovar no coincideix exactament amb les unitats didàctiques de la nostra primera avaluació, utilitzem llibres de text diferents, al final tots complirem el mateix programa.
Des d'aquest blog agraïm la deferència de Rafa en compartir aquest treball i el felicitem per la magnífica tasca realitzada.

PREGUNTES

01.- Definició d'empresa. Elements, funcions i objectius.
02.- La figura de l'empresari en l'actualitat.
03.- Explica les teories empresari-risc i empresari-innovador.
04.- Enumera i defineix les àrees funcionals més comuns en l'empresa.
05.- Què s'enten per creació de valor de l'empresa? Posa un exemple.
06.- Interrelacions de l'empresa amb el seu entorn.
07.- Que s'enten per responsabilitat social de l'empresa?
08.- Que és una PIME? Enumera els seus avantatges i els seus inconvenients.
09.- Com es classifiquen les empreses segons el seu tamany?
10.- Classifica les empreses segons el sector on desenvolupen la seua activitat i segons l'àmbit geogràfic de la seua activitat.
11.- Òrgans de la societat anònima.
12.- Què és una societat laboral? Les societats laborals són necessariament
societats anònimes?
13.- Realitza un quadre comparatiu de les formes jurídiques de l'empresa.
14.- Assenyala els factors determinants de localització d’una empresa que consideres més importants.
15.- Indica els principals criteris per a mesurar la dimensió de l’empresa.
16.- Per quines raons les empreses volen créixer?
17.- En que consisteix el creixement intern de l’empresa?
18.- Explica breument les formes de creixement extern de les empreses.
19.- La globalització: concepte, causes i efectes.
20.- La internacionalització de l’empresa. La multinacional: concepte i característiques principals.
21. Fases del procés de direcció
22.- La planificació: concepte i etapes.
23.- En què consisteix l’anàlisi DAFO?
24.- Decisions en ambients de certesa, risc i d’incertesa
25.- Concepte de matriu de decisió.
26.- L'organització en l'empresa: estructures formal i informal.
27.- Concepte i tipus d'organigrames
28.- Models d'estructura organitzativa
29.- Explica en què consisteix la departamentació.
30.- Explica la teoria de la jerarquia de necessitats de Maslow
31.- Explica la teoria X i la teoria Y de McGregor
32.- Explica les principals aportacions de Taylor, Fayol i Mayo en l'àmbit de la direcció empresarial.

Si voleu les respostes a les preguntes anteriors, cliqueu aquí

EXAMEN 1ª AVALUACIO 2º CURS

Després de buscar una data compatible amb els tres cursos de 2n, s'ha decidit que l'examen corresponent a la primera avaluació es celebrarà el proper dimecres dia 2 de desembre a les quatre de la tarda, la segona convocatòria, el dimecres dia nou a la mateixa hora.

L'estructura de l'examen, com sempre, segons les directrius de la coordinació de l'assignatura, que teniu publicat en aquest blog en un post del mes d'octubre

CRISI I COLESTEROL

Encara que sense cap relació aparent, aquí teniu dos articles que expliquen molt bé la situació econòmica en l'actualitat.

Los «zombis» también tienen colesterol
Cruz Sierra

El Pocero bota su megayate mientras la banca se queda con sus viviendas por falta de pago
El empresario madrileño Francisco Hernando tiene paralizada en Alicante la maquinaria para sus proyectos en Guinea

CRISI

Estabilidad bancaria y recuperación económica
EMILIO ONTIVEROS 01/11/2009

La política monetaria del futuro
ÁNGEL UBIDA 01/11/2009

EE UU crece, pero no convence
Acabada la recesión, la mejoría de la primera economía mundial se presenta larga y penosa
SANDRO POZZI 01/11/2009

KRUGMAN

China va a su aire
PAUL KRUGMAN
Versió anglesa en Economics2

Samuelson mensual

Qué significa el fin de la recesión
PAUL A. SAMUELSON 01/11/2009
Paul Anthony Samuelson és un economista americà, nascut a Gary, Indiana. Va obtenir el Premi Nobel d'Economia el 1970, pel treball científic a través del qual ha desenvolupat la teoria econòmica estàtica i dinàmica i contribuït activament a elevar el nivell de l'anàlisi en la ciència econòmica.
És autor del manual d'economia més venut de la història, que, a més de fer-ho extraordinàriament ric, ha servit per a formar moltes generacions d'economistes de tot el món.

Versió anglesa en Economics2

GRÀFIC DE LA CRISI

Ací teniu els gràfics de les macromagnituds mes importantants degudament actualitzades

INDICADORS MACROECONÒMICS EN ESPANYA

CRISI

Solbes, Solchaga y Boyer reclaman más estímulo económico
Rato cree que con el déficit actual ya no hay margen para más gasto.

Un nuevo modelo exigiría un cambio histórico
Nicolás Sartorius es vicepresidente ejecutivo de la Fundación Alternativas.

El desbordamiento del gasto lleva el déficit del Estado al 6% del PIB

El déficit del Estado hasta septiembre es casi cinco veces superior al de hace un año

VIDEO. DESLOCALITZACIÓ I COOPERATIVA

Vuit minuts de tranquil.litat veient aquest documental ens pot servir per enllaçar conceptes tan importants com a cooperativa i deslocalització d'empreses, que com tots sabeu són importants per a la selectivitat.

KRUGMAN

Los bancos no están bien
PAUL KRUGMAN

La versió en anglés en ECONOMICS 2

CRISI

Perspectivas económicas
Pese a los déficit y el endeudamiento, los Gobiernos no deben relajar todavía sus esfuerzos para restablecer la salud del sector financiero y el apoyo a la demanda global con políticas de expansión macroeconómica.
MIGUEL BOYER SALVADOR.
Boyer va ser ministre d'Economia i Hisenda en el primer govern de Felipe González

E,P,A. 3 TR.

El paro da un respiro temporal

Respiro momentáneo. Editorial

El paro frena su escalada y baja en 14.100 personas

El desempleo baja en 14.100 personas en el tercer trimestre

Video Crisi

Mes Crisi

Los bancos que no hacen banca
XAVIER VIDAL-FOLCH

Socialdemocracia i crisi

És interessant pegar una ullaeta a aquest article per entendre millor els sistemes econòmics.

LA SOCIALDEMOCRACIA Y LA CRISIS

FLUX CIRCULAR DE LA RENDA

EXPLICACIO DE LA CRISI

EOE2

Nace la primera tienda de productos gratis
El proyecto sirve para promocionar las marcas

CRISI

A vueltas con la deflación
ÁNGEL LABORDA 18/10/2009

Reconversión silenciosa
Editorial

Mentalidad monetaria descaminada
PAUL KRUGMAN 18/10/2009
versió en anglés en Economics2

SELECTIVITAT 2010

MOLT IMPORTANT

AIXÍ SERAN ELS EXAMENS DE SEL. 2010

I.P.C. SETEMBRE

Los precios agudizan su caída dos décimas hasta el 1% en septiembre

El IPC baja dos décimas y se sitúa en el -1%
El Índice de Precios ya encadena siete meses de crecimiento negativo

La inflación baja hasta el -1% y encadena ya siete meses en tasas negativas

VIDEO DE Societat. Cooperativa III

VIDEO DE Societat. Cooperativa II

VIDEO DE Societat. Cooperativa

COOPERATIVES I SOCIETATS LABORALS

Cooperativas y Sociedades Laborales

PRINCIPALES CARACTERISTICAS DE LA SOCIEDAD COOPERATIVA

SOCIEDADES LABORALES

Economia cooperativa

PREMI NOBEL D'ECONOMIA

Elinor Ostrom, primera mujer que gana el Nobel de Economía
El jurado, que también ha galardonado a Oliver E. Williamson, reconoce sus análisis sobre la política económica y los límites empresariales.

El Nobel de Economía premia a Elinor Ostrom, la primera mujer en lograrlo
Williamson comparte el galardón por analizar cómo funcionan las organizaciones
A. BOLAÑOS - Madrid - 13/10/2009

Elinor Ostrom (1933-)

Oliver E. Williamson (1932-)

ACTUALITAT ECONÒMICA

Optimismo en Estambul
ÁNGEL UBIDE 11/10/2009

EDITORIAL EL PAÍS
El triunfo de la estabilidad
11/10/2009

Río 2016, una oportunidad para las empresas españolas
TOMÁS GONZÁLEZ 11/10/2009

CRISI

Joseph E. Stiglitz, professor de la Universitat de Columbia i guanyador del Premi Nobel de 2001, va exercir com a President de "the Commission on the Measurement of Economic Performance and Social Progress. Mensualment publica un article a 150 diaris de tot el mon, ací teniu els de setembre i octubre, tambe tenim la versió en anglés.

Fetichismo del PIB
JOSEPH E. STIGLITZ 20/09/2009

Borlaug y los banqueros
JOSEPH E. STIGLITZ 11/10/2009

KRUGMAN

Article publicat el dijous 8 a NYT i avui a El País, podeu llegir-lo en les dues versions.

El estadounidense inculto
PAUL KRUGMAN 11/10/2009

ECONOMIC2

VIDEO DE Societat. Anònima.

Societat de Capital mixte.

Societat Anònima

SOCIETAT ANÒNIMA (S.A.)

Sociedad Anónima

Sociedad anónima

SOCIEDAD ANÓNIMA : CARACTERISTICAS

VIDEO DE Societat.Limitada.

Com podeu observar aquest vídeo és mexicà i per tant quan parla de les SL ho fa d'acord amb les lleis d'aquell país. Les característiques generals són comuns a qualsevol lloc, però existeixen peculiaritats estrictament mexicanes, és instructiu però sabent que no es pot extrapolar al 100%.

2º curs, U.D. "Forma jurídica de les empreses"

Aquí teniu aquestes webs que us poden ajudar a comprendre i millorar aquesta unitat didàctica:

Formes jurídiques d’empresa

FORMAS JURÍDICAS DE EMPRESA

Empresario Individual

Sociedad Limitada - Características

SOCIEDAD LIMITADA : CARACTERISTICAS

¿Que es mejor Sociedad Limitada o Autónomo?

KRUGMAN

El premi Nobel d'Economia P. Krugman setmanalment té una columna a la premsa espanyola que nosaltres des d'aquí recomanem.
Alguna vegada podem oferir l'article en versió original, com és el cas d'avui, per tant aquesta versió la teniu a la vostra disposició al blog en anglès.

Misión no cumplida
PAUL KRUGMAN 04/10/2009

CRISI

Anem a seguir la costum que vam posar en pràctica el curs passat de recomanar la lectura d'articles apareguts a la premsa de contingut econòmic i que poden ajudar a comprendre la realitat i formar opinió de la complexa situació econòmica actual.

EDITORIAL EL PAIS
Presupuesto sin estímulos


El plan 'anticrisis' se queda sin aire
El Presupuesto de 2010 reduce a un tercio los estímulos para reactivar la economía
ALEJANDRO BOLAÑOS 04/10/2009,

El consumo ante el precipicio
ANTÓN COSTAS 04/10/2009

PREMSA

L'economia en el batxillerat entre altres objectius persegueix que els alumnes siguin capaços de llegir i comprendre amb espèrit crític articles relacionats amb l'economia, aquí i ara comencem a suggerir allò que des del nostre punt de vista pot ajudar a aconseguir-ho.

Krugman reaviva el debate

Krugman és premi Nobel d'Economia

ANGLES 1er.

En 1 º de batxiller tenim alumnes que durant la segona etapa de l'ESO han cursat algunes assignatures en anglès, a fi de que aquesta experiència no quedi com una illa enmig del mar, des d'aquest blog els oferim l'oportunitat de continuar estudiant els continguts d'aquesta matèria en eixa llengua tant a ells com a qualsevol que tinga curiositat i/o ganes.

Per això aquí teniu l'enllaç amb el blog que a partir d'ara tractarem de tenir actualitzat amb els continguts corresponents a les diferents unitats didàctiques.

ECONOMICS2

1ª AVALUACIO BIS

1er CURS

PREGUNTES I PROBLEMES PER A LA 1ª AVALUACIÓ ECONOMIA

1 .- Defineix Economia.

2 .- Què és oferta de mercat?.

3 .- Diferencia entre capital humà específic i general.

4 .- Defineix el concepte de cost d’oportunitat. ( juny 2006 ).

5.- Diferencieu entre costos variables i costos fixos. ( juny 2006 ).

6 .- Enumereu els principals determinants de la demanda d’un bé o servei.

7 .- Quina diferencia hi ha entre factors fixos i factors variables?.

8 .- Indiqueu alguns exemples que justifiquen desplaçaments de la frontera de possibilitats de

producció.

9.- Què representa la frontera de possibilitats de producció? (juny 2006).

10 .- A què anomenem bé normal? A què anomenem bé substitutiu?.

11 .- ¿Si el bé X és un bé inferior, cap on es desplaçarà la seua corba de demanda (Esquerra o dreta)e incrementar-se la renda? Justifiqueu la resposta.

12 .- Què entenem per costos fixos d’una empresa?.

13 .- Definiu el cost mitjà (CMj) i el cost marginal (CMg). Poseu les formules. (set 2007).

14.- Què estableix la llei dels rendiments decreixents . (set 2006)

15 .- A què anomenem bé inferior?.

16.- Què ens indica una funció d’oferta?

17.- Què és una funció d’oferta i quins són els seus determinants més habituals?. ( juny 2006).

18.- Què és un preu d’equilibri en un mercat de béns?

19.- Quan hi ha rendiments o economies d’escala creixents?.

20.- Què relaciona una funció de demanda?.Demandar es el mateix que comprar?

21.- Defineix què és un factor de producció i nombra els 3 factors bàsics.

22.- Definiu el concepte d’escassesa en economia.

23.- A causa de quines raons es pot produir un desplaçament de la corba de demanda ?

24.- Què és l’elasticitat preu de la demanda?. (juny 2006 ).

25.- Quins factors poden fer que l’oferta dels productors es desplace?.

26.- Què és l’elasticitat preu- creua de la demanda?.

27.- A què anomenem elasticitat-renda de la demanda?.

28 .- Com es classifiquen els béns segons l'elasticitat-renda de la demanda? Poseu un exemple de cada un. (set 2007).

29.- Classifiqueu els béns d’acord amb l’elasticitat renda. ( set 2006).

30.- Numera les característiques bàsiques del sistema d’economia de mercat.

31.- Señale brevemente las ventajas e inconvenientes del sistema de economía de mercado.

32.- Què és un mercat de competència perfecta?.

33.- Diferencia entre competència perfecta i oligopoli.

34.- Definiu què és el monopoli i poseu-ne un exemple. (set 2007)

35.- Quines són les característiques d’un mercat oligopolístic? (set 2006)

36.- Què és un cost variable de producció?( 1 punt)

37.-Expliqueu què son els béns complementaris i els béns inferiors..

38.-Diferencia entre bens substitutius i bens complementaris.



39.-Considereu que la funció de demanda d’un producte està representada per X= 29 – 3 P y la funció d’oferta per X= 84 P, on X representa la quantitat y P el preu unitari.
-Representa estes funcions gràficament.
-Calcula el preu d’equilibri.
- Considera que la funció de demanda es igual a X= 29 – 3 P +Y, on Y representa la renda del individu.
- Calcula i compara els valors d’equilibri de X y P en el cas de Y = 7 i quan Y = 21.
- Representa el exercici gràficament.

40.-Suposeu una economia que té la següent Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) respecte dels bens X i Y:
Y= 160 – X
a) representeu la FPP
b) digueu quines opcions son eficients i quines són ineficients.
A (X= 80, Y= 80)
B (X= 60, Y= 100)
C (X= 10, Y= 10)
D (X=70, Y=160)

c) obteniu el cost d’oportunitat en aquesta economia en passar de l’opció A a la B.

41.-Les corbes de demanda i oferta d’un bé són les següents: (juny 2006 )
Qd = 40 – 4P
Qo = P - 5

Sent P el preu del bé i Q la quantitat.

a) Calcula el preu i la quantitat d’equilibri.

b) Dibuixeu les corbes d’oferta i demanda assenyalant, al mateix temps, l’equilibri de mercat.

c) Si l’Estat imposa un preu màxim del bé en 6 unitats monetàries. Hi haurà excedent de mercat o escassetat de mercat? En quina quantitat?.

42.- Digueu cap on es desplaçarà la frontera de possibilitats de producció (esquerra; dreta; cap al costat d’un dels dos béns; sense desplaçament) en cada una de les circumstàncies següents:

a) Augment dels recursos productius.

b) Millora tecnològica en la producció d’un dels dos béns.

c) Disminució de l’ocupació.

d) Un terratrèmol destrueix fàbriques al país.

e) Entrada d’immigrants com a força de treball.

f) La societat utilitza recursos que romanien ociosos.

g) Millora tecnològica en la producció dels dos béns.

h) Augment de la desocupació.

i) Descobriment d’un jaciment petrolífer.

j) Una guerra elimina capacitat productiva..

k) Augmenta l’ocupació que abans estava ociosa.

l) Augmenta l’ocupació que abans estava en situació de plena ocupació.

( set 2006 )



43.-Suposeu la següent funció de demanda X = 40 – 2P i la funció d’oferta X = 18P, en que X representa la quantitat i P el preu unitari.

a) Representeu aquestes funcions gràficament.

b) Calculeu el preu i la quantitat d’equilibri.

c) Suposeu ara que la funció de demanda és X = 60 – 2P. Calculeu el nou preu i la quantitat d’equilibri.

44.-Expliqueu em què consisteix la llei de la utilitat marginal decreixent. (1 punt).

45.- A partir de la función de demanda Xd = 2 + 3R, diga si el bien X es un bien normal o inferior. Justifique la respuesta (R es la renta).

46.- Lea el siguiente texto y coméntelo.¿Cuál es el argumento básico de este texto? ¿Podría relacionarlo con el concepto de frontera de posibilidades de producción? ¿Cree que el texto explica el problema de los costes de oportunidad? Hable de todos estos conceptos y razone su comentario.

“En los años 80, nada menos que el 6% de la producción total de Estados Unidos consistía en armamento militar en general. Al concluir la guerra fría, desapareció la necesidad de producir tanto armamento militar. En 1992, el secretario de defensa estimó que el gasto militar podría reducirse a 120 millones de dólares en el período 1993-97. En 1993, el presidente Clinton propuso una reducción aún mayor. Este recorte de la producción militar crearía un dividendo de la paz consistente en obtener bienes y servicios civiles adicionales”.

47.- Hable sobre la oferta y demanda de mercado. Quiénes son los agentes principales que participan, cómo se interrelacionan, cuál es la ley de oferta y demanda, cómo se desplazan las funciones, cómo se llega al equilibrio, cuál es el mecanismo de mercado que pone en contacto a oferentes y demandantes. Ponga ejemplos en su exposición y represente gráficos correspondientes a la oferta y demanda de mercado así como a su equilibrio.



48.- Expliqueu com funciona el sistema de mercat. Per a això analitzeu les característiques de la demanda, de l’oferta, i el procés pel qual s’arriba a l’equilibri de mercat. Ajudeu-vos de gràfics i assenyaleu també les distintes situacions de desequilibri (excedents d’oferta i de demanda ). (set 2006)
49.- Parleu sobre la frontera de possibilitats de producció, què és , què ocorre amb els punts que estan sobre aqueixa, amb els que estan dins de la frontera i amb els que estan fora, i de la seua relació amb el cost d’oportunitat i la llei de rendiments decreixents. Expliqueu també què significaria que la frontera de possibilitats de producció fora una línea recta, tinguera una forma còncava o una forma convexa. Ajudeu-vos amb gràfics.

50.- Llegiu el següent tema de discussió i analitzeu-lo. Penseu que necessariament aquest seria el cas?. ¿Podríeu relacionar l’argument amb el concepte d’elasticitat? En aqueix cas, de quin tipus d’elasticitat estaríem parlant? Hi hauria altres possibilitats, per exemple, deixar el preu tal com està, o incrementar-lo encara més? Raoneu la resposta. ( 3 punts).
“ Hi ha molta gent que creu que seria raonable per part dels clubs de futbol rebaixar el preu de les entrades a l’estadi, de manera que així podrien omplir tota la capacitat i incrementar els ingressos per taquilla”.

51.- Suposant que el mercat de suc de poma està en equilibri, indiqueu si els esdeveniments següents provocarien desplaçaments de les corbes d’oferta o de demanda i en quina direcció. Com canviarien els preus i les quantitats respecte a l’equilibri inicial?. Raoneu detalladament cada una de les respostes següents i representeu-ho gràficament.

a) Una gelada destrueix una gran part de la collita de pomes.

b) Els fabricants de suc de taronja abaixen els seus preus després d’una agressiva campanya comercial.

c) Es posa em funcionament una nova maquinària que permet liquar de forma mols més ràpida i eficient.



55.- Considereu la funció de demanda d’un bé representada per X = 100 – 4P + Y en que X representa la quantitat, P el preu unitari i Y la renda. Si la funció d’oferta està representada per X = 6P :
a) Quin preu (P) i quantitat (X) permeten assegurar l’equilibri del mercat si la renda (Y) és igual a 50?.
b) Si la renda disminueix a Y = 20, com varia el preu (P) i la quantitat (X) d’equilibri?.

57.- La funció de demanda d’un bé és representada per:
Xd = 200 - 8Px + Rd
Si la funció d’oferta és: Xo = 12 Px
Xd: quantitat demandada; Xo: quantitat ofertada; Px: preu unitari del bé; Rd: renda disponible:

a) Representeu gràficament les respectives funcions de demanda (Xd) i d’oferta (Xo) per al cas que la renda (Rd) siga igual a zero.
b) Quin preu (Px) i quantitat (Xd) permeten assegurar l’equilibri del mercat si la renda (Rd) és igual a 100?.
c) Si la renda disminueix a R = 40, com canvia el preu (Px) i la quantitat (Xd) d’equilibri? Calculeu l’elasticitat renda de la quantitat demandada amb les dades anteriors.

58.- ( juny 2005 )
Les corbes de demanda i oferta d’un bé són les següents :
Qd = 40 – 4P
Qo = P-5 ; sent P el preu del bé i Q la quantitat.

a) Calculeu el preu i la quantitat d’equilibri,
b) Dibuixeu les corbes d’oferta i demanda i assenyaleu, al mateix temps, l’equilibri de mercat.
c) Si l’Estat imposa un preu màxim del bé en 6 unitats monetàries. Hi haurà excedent de mercat o escassetat de mercat ? En quina quantitat ?,

59.- ( juny 2005 )
Què és la competència perfecta i la competència imperfecta? Indiqueu les característiques de cada una, similituds i diferències, Així com el seu funcionament de mercat i les seues classes (monopoli, oligopoli, etc,). Ajudeu-vos de gràfics.


61.-Llegiu el següent tema de discussió i analitzeu-lo. Amb quins dels tres problemes econòmics fonamentals de l’economia es relaciona el text? Comenteu aqueixos tres problemes. Es pot relacionar el text en l’economia de mercat o en la planificada? Raoneu la resposta. Podeu ajudar-vos de gràfics si així ho creieu convenient.
“Si els consumidors desitgen consumir major quantitat de pa, açò provocarà un augment del preu del blat, que es la seua matèria primera. Alguns agricultors reaccionaran…”

62.- Raoneu amb gràfics com canvia la quantitat oferida o produïda en un mercat que es regeix per la regla de maximització del benefici en règim de competència perfecta: si el preu és major que el cost marginal, si el preu és menor que el cost marginal i què passaria amb el preu d’equilibri si el règim de mercat passa de competència perfecta a monopoli.

(setembre 2004)

ENQUESTA

Quan aquest bloc va començar a caminar cap al mes de gener, demanàrem que els lectors donessin la seva opinió sobre la durada de la crisi, la majoria creu que romandrà dues o més anys, esperem que els brots verds comencin a florir i en poc més de un any la recuperació sigui una realitat.

INICI DE CURS

Un cop començat el curs i solucionats els problemes informàtics, de nou estem amb vosaltres.

Aquest curs, que, com sabeu la selectivitat estrena continguts, tractarem de facilitar les noves proves amb preguntes problemes i comentaris de cara a aconseguir l'èxit anhelat en aquestes proves. Per tant els alumnes de 1r continuen amb el seu programa d'Economia i els de 2n amb el programa d'Economia de L'Empresa que anteriorment s'impartia en 1r.

RESULTATS SELECTIVITAT

Aquest curs ha estat l'últim en què s'han celebrat les proves PAU, el curs que ara comença es veurà afectat per un profund canvi en les mateixes, incloent el canvi de matèria en el nostre departament, passem d'Economia a Economia de l'Empresa, per tant, qualsevol anàlisi comparativa amb el període anterior no té sentit.
L'assignatura d'Economia pertany al batxillerat de Ciències Socials com a matèria d'especialitat al costat de les matemàtiques per a les ciències socials i la geografia, per això incloem en els gràfics els resultats de les mateixes.
Com és tradicional s'inclouen les dades dels altres Instituts públics, de tot el tribunal i de la Universitat Politècnica, de gran valor per tenir una perspectiva global dels resultats finals.

Les inicials són les següents: CO, IES La Costera, SI, IES Dr Simarro; RI, IES J. Ribera; MT, Tribunal 27; MC, Universitat Politècnica.
Les notes són les mitjanes de tots els alumnes presentats a partir de dades subministrades pels Instituts i posteriorment ratificades per la Universitat, tots els gràfics són d'elaboració pròpia.
Els anys anteriors ens hem fet ressò, i amb raó, a causa de la influència a la baixa dels alumnes del nocturn, aquest curs i degut a la regularitat i serietat amb què s'han impartit les classes s'han obtingut uns resultats francament bons, a el gràfic s'observa que la mitjana del nostre centre supera la dels altres Instituts, del tribunal i de la Universitat, en definitiva, el plantejament era l'adequat. El proper curs haurem de començar de nou.

En aquest gràfic observem l'evolució de les mitjanes de l'assignatura des que els tres Instituts van a les PAU, de gran valor per als professors que impartim l'assignatura.

I finalment el nombre d'alumnes presentats que pot ser aclaridor en molts aspectes

LLIBRES DE TEXT

La primera decisió del departament ha estat proposar el llibre de text de 2n de Batxillerat, que per deferència als nous companys s'havia ajornat fins al setembre.

Economia de l'empresa 2º Batxillerat.
Andrés Cabrera Bautista (aut.)
Per als alumnes de línia en valencià.
i aquest per als demés
Economía de la empresa. 2º Bachillerato.
Andrés Cabrera Bautista (aut.)

1er. BATXILLERAT

ECONOMIA
MOCHON F.

En qualsevol de les edicions.

Les matèries optatives tant de 1r com de 2n s'impartiran amb materials que facilitarà el professor

BENVINGUDA

Com dèiem en la comunicació anterior en el present curs s'ha restablert la plaça del nocturn per la qual cosa s'han incorporat al departament dos professors: PACO PALLARES que procedeix de la desaparició de l'IES LA COSTERA, on ja compartiem departament, cap als noranta i SUSI BOLUDA que ens ha acompanyat en aquest Institut en diverses ocasions, sempre en el nocturn.
BENVINGUTS COMPANYS.

CONXA

El passat dia 1 de setembre es va incorporar al seu nou lloc de treball a València la nostra companya Conxa.

Durant l'escàs any que ha treballat amb nosaltres, li ha correspost compartir dos torns, matí i nocturn, fet que no passava des de fa bastants anys i que de nou s'ha restablert la situació anterior.

Hem de ressaltar la seva total implicació no només a les classes sinó també en l'ajuda a aquells alumnes que mes ho necesitaven, fossin alumnes seus o no, de la seva matèria o d'una altra, això si, fora de l'horari escolar, o bé en la posada en marxa d'aquest bloc, o donant classes de repàs als alumnes de les OLIMPÍADES D'ECONOMIA o participant en activitats extraescolars, per tot això només ens queda desitjar-li el millor en la seva nova etapa professional i que si les circumstàncies li fan tornar al nostre Institut, sempre serà rebuda amb els braços oberts.

WE WILL MISS YOU, AU, BYE.

Exàmens de setembre

EVIDENTMENT, EL DIMECRES ÉS 2 DE SETEMBRE.
DISCULPES

Exàmens de setembre

DIMECRES DIA 1 DE SETEMBRE

ECONOMIA 1er curs, 12h 30'

ECONOMIA 2º curs , 15h 30'

NOCTURN

ECONOMIA 1 i 2º curs, 21h

NOTES DE TALL ACCÉS UNIVERSITAT

Per si encara no ho sabeu ací teniu l'enllaç de les notes de tall per accedir a la Universitat.

Pulseu ací.

CRÒNICA D'UN OLÍMPIC

Els passats dies 1, 2 i 3 de juliol diferents estudiants de les diferents nacions de l’Estat Espanyol van arribar a València per a participar a les I Olimpíades estatals d’economia. Tots aquestos estudiants ja havien passat a les seues respectives universitats la fase local.

Arribàrem a València sobre les 18h a un hotel congestionat, que dificultava el correcte funcionament. Comencem a conèixer gent i comencen les complicitats. Per fi accedim a les habitacions i ràpidament ho arreglem i ens arreglem per a acudir al Col·legi Major Rector Peset de l’UV; allà ens espera una avorrida presentació que al final esdevé un acte propagandístic de Bancaixa (havien d’obtindre la seua rendibilitat!). Ara bé, això va quedar compensat amb la picadeta de després, que alhora va servir per començar a trobar i a teixir enteses. L’ examen ens esperava l’endemà al matí, i tot i que ningú no tenia massa ganes de concentrar-se, la nit va acabar amb un passeget multicultural per Ciutat Vella entre converses i la espera, més o menys tranquil·la de l’examen de l’endemà. Tot i ser l’olimpíada estatal, almenys aparentment, no es palpaven grans nervis ni un ànim competitiu; més aviat hi havia molt bon rollo i complicitat i cooperació entre la gent...

Per fi arriba el dijous al matí, el moment de l’examen, que simplement fou concebut per tots com l’excusa del viatge i de tantes i tantes coses. L’autobús ens recull a totes, i amb un nerviosisme silenciat pel racionalisme de pensar que no ens hi jugàvem res, amb una la incertesa que porta el no preparar les coses com toca, amb la tranquil·litat de jugar a casa, amb l’esperança de recordar i amb el recurs de la improvisació arribem a l’aula de l’examen.

...Arribem al restaurant de la Facultat d’Eco, on ens havien preparat una picadeta i refrigeri que serveix per alliberar tensions, i per entrar en la part més lúdica i més rica de les olimpíades. Durant el dinar intercanviem impressions, però realment sorgeix la curiositat de conèixer altres situacions, i començar l’intercanvi cultural gallec, asturià i valencià , complementat per les Illes Canàries, i més tard, pels bascos. Així doncs, lluny de trobar les possibles elits econòmiques, vam trobar solidaritat; front a la competència, vam trobar cooperació; i front a la uniformització, vam trobar molta diversitat i molt de respecte cultural, replantejant totalment els paràmetres de competitivitat i individualisme. Ara bé, continuem en els tòpics; dinem la paella valenciana, com no!

A la vesprada l’organització va planificar la visita a l’oceanogràfic (hi ha que rendibilitzar les obres faraòniques!) com a part de la nova València. Ara bé, això va quedar contrarestat en el passeig, infinitament més interessant, per Ciutat Vella, on tots vam poder gaudir, amb l’humor de la guia, de l’essència de la València antiga i de la seua esplendor, coneixent una miqueta de la seua història oficial. Entre carrers empedrats, antics palaus, esglésies i torres arribàrem al Jardí Botànic.
Allà ens esperava una picadeta pròpia de les altes esferes, amb els seus canapès de disseny i luxe, els seus cambrers, però plena de complicitats, enteses i d’estudiants que en poques hores ja s’havien conegut i més enllà d’anar a “competir” a l’examen, havien entès com a més important l’amistat i l’intercanvi personal. Després de les dos cervesetes seguem a una taula excel·lentment engalanada amb pètals de rosa i un ciri al mig (que bonic!). El vinet de la terra és el preludi d’una intensa conversa d’economia, de societat, de nits, d’amigues i amics, acompanyada d’una música ambiental i d’una nit clara pròpia de l’essència valenciana. Entre amigues i amics, a tots ens sorprèn la capacitat de poder dialogar i debatir, la capacitat d’anàlisi, de saber escoltar i de saber opinar.

La nit continua, i després de juntar el grupet, decidim fer un volt pel Carme, buscant el que l’estereotip ens marcava; discoteques, pub’s, alcohol... Entrem a dos pub’s del Carme, però no és la millor nit del barri valencià, i això ens porta a centrar l’oci en nosaltres mateixos. I tornen les converses. Els carrers de Ciutat Vella es tornen l’escenari de debats, d’intercanvi; no tots els dies tenim l’ocasió de conversar amb gallegs, asturians, valencians i balears, bascos...i això va centrar els debats. Arribem a l’hotel per recuperar forces (una cerveseta!) i decidim continuar la conversa a una placeta pròxima, una més de les tantes que caracteritzen Ciutat Vella, recuperant així la seua funció social, de fer poble i fer proximitat, i fer cares...i això està radicalment lluny de l’individualisme. Passen les hores entre risses i debats, i acords i desacords...i continuem teixint.

L’entrega de premis segurament ja havia perdut tot sentit. Era simplement un nou escenari on continuar gaudint amb les amigues i amics. Havíem guanyat amigues i amics, dies de plaers i converses, punts de vista i experiències ( bé, tampoc cal despreciar els 600 euros!). Passa el temps i, com sempre, ens enfrontem a la contradicció d’estar cada vegada més a gust, però cada més a prop de l’acomiadament. Com superem la contradicció? Amb una propera trobada, sense cap excusa competitiva, per a continuar teixint eixa xarxa d’amistat, de complicitats i d’enteses...sembrarem a tot arreu!

Pau Belda Tortosa
Vallada, (La Costera, Països Catalans)
Juliol de 2009

RECULL DE PREMSA

La Universitat de València acoge la Olimpiada Española de Economía.

RESULTADOS DE LA I OLIMPIADA ESPAÑOLA DE ECONOMIA

OLIMPIADA ESPANYOLA

Aquesta setmana s'ha celebrat a València la I Olimpíada Espanyola d'Economia amb participants dels districtes universitaris que prèviament havien realitzat les Olimpíades locals, Com sabeu PAU BELDA havia aconseguit el tercer lloc en el districte Universitari de València, facultant-li per assistir a la Espanyola. Doncs bé, ha aconseguit el novè lloc de tots els participants, que li dóna dret a DIPLOMA I UN SUCULENT PREMI EN METÀL.LIC.

ENHORABONA DE TOT COR, PAU

VIATGE FI DE CURS

SORTIDA DEFINITIVA!!!

DIMARTS (NIT DE DIMARTS 16 A DIMECRES 17DE JUNY DE 2009), 00'00 HORES (12 DE LA NIT), DES DE L'ALBEREDA (ENFRONT DEL CAFÉ LA NEGRA).

DE XÀTIVA ANIREM AL PORT DE DÈNIA, ON PASSAREM UNA NIT LÚDICO-CULTURAL, AMB GUITARRA INCLOSA I A LES 7'00 DEL MATÍ, JA AL VAIXELL, SALPAREM CAP A EIVISSA.
NO FEU TARD!!!! SIGUEU PUNTUALS!!!!

NO OBLIDEU

• DNI
• TARJA SANITÀRIA (SIP)
• PERMÍS DE LA MARE O PARE O TUTOR LEGAL PER ALS MENORS D'EDAT
• BON HUMOR

SELECTIVITAT

MOLTISSIMA SORT A TOTS
ESTEM AMB VOSALTRES
ANEM A "ARRASAR"

SELECTIVITAT

DON'T WORRY, les notes solen eixir dijous o divendres, nosaltres amb puntalitat germànica tindrem l'informació completa al instant per tant no cal preocuparse perque els tramits administratius tingueu temps de sobra per fer-los efectius, BE QUIET. BYE

VIATGE FI DE CURS

E I V I S S A



17 JUNIO XATIVA / DENIA / IBIZA
Salida desde Xativa , ya confirmaremos hora, estamos pendientes de la actividad a desarrollar en Denia. Llegada al puerto de Denia y embarque en buque de la Cía Flebasa con destino Ibiza a las 07.30 hrs. Llegada a las 10.00 hrs y traslado al hotel. Reparto de habitaciones y acomodación. Resto del día libre. CENA ALOJAMIENTO.

18 AL 20 DE JUNIO I B I Z A
Estancia en régimen de PENSION COMPLETA. Días libres que aprovecharemos para disfrutar del sol, las playas, de las instalaciones hoteleras, etc .... Además podremos realizar algunas excursiones facultativas como: Mercado Hippie Es Cana, Vuelta a la Isla en barco y visita a la ciudad de EIVISSA.

21 JUNIO SAN ANTONIO / DENIA / XATIVA
DESAYUNO y COMIDA en el hotel. Alrededor de las 18.00 hrs traslado al puerto para embarcar en buque de la Cía Flebasa a las 20.00 hrs con destino Denia, llegada y traslado en autocar hasta Xativa, y ......
Fin del viaje y de nuestros servicios


SERVICIOS INCLUIDOS

Traslados en autocar Xativa / Denia / Xativa
Billete de barco en Ferry de la Cía Balearia : Denia / Ibiza / Denia
Traslados puerto – hotel – puerto
HOTEL MAR AMANTIS 3 ***
Régimen: PENSION COMPLETA – 04 NOCHES -
Seguro de viajes
Seguro de responsabilidad civil para profesores
IVA

SERVICIOS NO INCLUIDOS
Extras en el hotel como teléfono, bebidas, lavado de ropa, etc.
Cualquier servicio no especificado en el apartado anterior

Organización Técnica : Viajes Transvia Tours, S. L
Parque Mestre Ferrero, 1
46870 - Ontinyent
Tfno. 96 291 26 00

IMPORTANTE

No debeis olvidar lo siguiente:

• D.N.I.
• TARJETA SANITARIA
• PERMISO DE LOS PADRES AUTORIZANDO EL VIAJE, SEGÚN MODELO. SOLO A LOS MENORES DE EDAD.

VIATGE FI DE CURS

DEFINITIVAMENT, AVUI DIMARTS HEM DE TANCAR EL VIATGE, ELS ENDARRERITS HEU DE REGULARITZAR URGENTMENT LA SITUACIÓ.

PER QUALSEVOL DUBTE, POSEU-VOS EN CONTACTE AMB ELS PROFESSORS RESPONSABLES

VIATGE FI DE CURS

Aquells que no tenen domiciliat el pagament, hauran de fer-lo el més aviat possible. Hem de tancar el viatge.

VIATGE FI DE CURS

TOT EL RELATIU AL VIATGE FI DE CURS DE 2n DE BATXILLERAT A EIVISSA, ES REALITZARA A TRAVES D'AQUEST BLOG.

REUNIÓ INFORMATIVA

DIA: DIJOUS 28 DE MAIG
HORA: 11H.
LLOC: AULA DE 2n E

CONVOCATORIA

Els alumnes que aproven el curs regular i tinguen que anar a la selectivitat queden convocats per preparar els exàmens de la assignatura:

DILLUNS 1 DE JUNY, 8H. 1ª AVALUACIO.

DIMECRES 3 DE JUNY, 8H. 2ª AVALUACIO.

DIVENDRES 5 DE JUNY 8H. 3ª AVALUACIO.

CRISI

La importancia del patrón, Editorial.

Es la hora del cambio, vale, ¿pero cómo?

El futuro productivo de España debe apoyarse en la innovación, la educación y la calidad.

La primavera de los zombis

Joseph E. Stiglitz

El papel del ICO en la crisis

AURELIO MARTÍNEZ ESTÉVEZ

Consuelo, el PIB cae menos que el de la eurozona

ÁNGEL LABORDA

CRISI

Aquest article és molt interessant per a l'examen del dimecres.

Visiones 'krugmaniáticas' contra el euro

JOSÉ LUIS FEITO 15/05/2009

NOTES 3ª AVALUACIO DIURN 2º BAT.

Els següents alumnes han superat l'examen de la tercera avaluació:
BELDA TORTOSA, PAU 10; VIDAL VINACHES, CLAUDIA 9,3; ORDIÑANA MARTINEZ, CARLE 9; VARGAS, CHRISTIAN 8,6; TOMAS MARTINEZ, AGNES 8,6; LLOPIS GILABERT EMILIO 7,8; ESCUDERO SALINAS, MARIANO 7,6; SARRION VINYES, MONICA 7,3; NAVARRO BIOSCA, DAVID 7,3; TOMAS BOIX, TALIA 7,2; BATALLER FERRI, LORENA 7; PAYA SALA, JORGE 7; MARTI MORENO, VICENT 6,9; PENALBA GIL, OMAYDA 6,6; GRAU GOMEZ, PAULA 6; DO NASCIMENTO VILA, EUGENIO 6; MORANT MORAGUES, MARIA 5,9; ORTEGA BERENGUER, TONI 5,6; PENADES PLA, RAFA 5,6; OLIVARES AVILA, ESTEFANIA 5,2.

RECUPERACIO, DIMECRES 20, SALO D'ACTES 16H

RESUM OLIMPIADA

FASE LOCAL
L'EXAMEN, article de Pau Belda, tercer classificat
RESULTATS OLIMPIADA
FASE NACIONAL

Editorial, Indicios sin confirmar.

Trichet se sube al helicóptero
El BCE se suma a la Reserva Federal e intenta reanimar la economía con una nueva receta: inundar de dinero el mercado.

La analogía de la Gran Depresión, Harold James es profesor de historia y relaciones internacionales en la Escuela Woodrow Wilson de la Universidad de Princeton y profesor de historia en el European University Institute de Florencia. © Project Syndicate, 2009. Traducción de Kena Nequiz.

El síndrome de los salarios menguantes, PAUL KRUGMAN