Ací teniu els gràfics de les macromagnituds mes importantants degudament actualitzades
Saturday 31 October 2009
Wednesday 28 October 2009
CRISI
Solbes, Solchaga y Boyer reclaman más estímulo económico
Rato cree que con el déficit actual ya no hay margen para más gasto.
Un nuevo modelo exigiría un cambio histórico
Nicolás Sartorius es vicepresidente ejecutivo de la Fundación Alternativas.
El desbordamiento del gasto lleva el déficit del Estado al 6% del PIB
El déficit del Estado hasta septiembre es casi cinco veces superior al de hace un año
Rato cree que con el déficit actual ya no hay margen para más gasto.
Un nuevo modelo exigiría un cambio histórico
Nicolás Sartorius es vicepresidente ejecutivo de la Fundación Alternativas.
El desbordamiento del gasto lleva el déficit del Estado al 6% del PIB
El déficit del Estado hasta septiembre es casi cinco veces superior al de hace un año
Tuesday 27 October 2009
VIDEO. DESLOCALITZACIÓ I COOPERATIVA
Vuit minuts de tranquil.litat veient aquest documental ens pot servir per enllaçar conceptes tan importants com a cooperativa i deslocalització d'empreses, que com tots sabeu són importants per a la selectivitat.
Sunday 25 October 2009
Saturday 24 October 2009
CRISI
Perspectivas económicas
Pese a los déficit y el endeudamiento, los Gobiernos no deben relajar todavía sus esfuerzos para restablecer la salud del sector financiero y el apoyo a la demanda global con políticas de expansión macroeconómica.
MIGUEL BOYER SALVADOR.
Boyer va ser ministre d'Economia i Hisenda en el primer govern de Felipe González
Pese a los déficit y el endeudamiento, los Gobiernos no deben relajar todavía sus esfuerzos para restablecer la salud del sector financiero y el apoyo a la demanda global con políticas de expansión macroeconómica.
MIGUEL BOYER SALVADOR.
Boyer va ser ministre d'Economia i Hisenda en el primer govern de Felipe González
Thursday 22 October 2009
Wednesday 21 October 2009
Socialdemocracia i crisi
És interessant pegar una ullaeta a aquest article per entendre millor els sistemes econòmics.
Sunday 18 October 2009
CRISI
A vueltas con la deflación
ÁNGEL LABORDA 18/10/2009
Reconversión silenciosa
Editorial
Mentalidad monetaria descaminada
PAUL KRUGMAN 18/10/2009
versió en anglés en Economics2
ÁNGEL LABORDA 18/10/2009
Reconversión silenciosa
Editorial
Mentalidad monetaria descaminada
PAUL KRUGMAN 18/10/2009
versió en anglés en Economics2
Saturday 17 October 2009
Wednesday 14 October 2009
I.P.C. SETEMBRE
Los precios agudizan su caída dos décimas hasta el 1% en septiembre
El IPC baja dos décimas y se sitúa en el -1%
El Índice de Precios ya encadena siete meses de crecimiento negativo
La inflación baja hasta el -1% y encadena ya siete meses en tasas negativas
El IPC baja dos décimas y se sitúa en el -1%
El Índice de Precios ya encadena siete meses de crecimiento negativo
La inflación baja hasta el -1% y encadena ya siete meses en tasas negativas
Tuesday 13 October 2009
Monday 12 October 2009
PREMI NOBEL D'ECONOMIA
Elinor Ostrom, primera mujer que gana el Nobel de Economía
El jurado, que también ha galardonado a Oliver E. Williamson, reconoce sus análisis sobre la política económica y los límites empresariales.
El Nobel de Economía premia a Elinor Ostrom, la primera mujer en lograrlo
Williamson comparte el galardón por analizar cómo funcionan las organizaciones
A. BOLAÑOS - Madrid - 13/10/2009
Elinor Ostrom (1933-)
Oliver E. Williamson (1932-)
El jurado, que también ha galardonado a Oliver E. Williamson, reconoce sus análisis sobre la política económica y los límites empresariales.
El Nobel de Economía premia a Elinor Ostrom, la primera mujer en lograrlo
Williamson comparte el galardón por analizar cómo funcionan las organizaciones
A. BOLAÑOS - Madrid - 13/10/2009
Elinor Ostrom (1933-)
Oliver E. Williamson (1932-)
Sunday 11 October 2009
ACTUALITAT ECONÒMICA
Optimismo en Estambul
ÁNGEL UBIDE 11/10/2009
EDITORIAL EL PAÍS
El triunfo de la estabilidad
11/10/2009
Río 2016, una oportunidad para las empresas españolas
TOMÁS GONZÁLEZ 11/10/2009
CRISI
Joseph E. Stiglitz, professor de la Universitat de Columbia i guanyador del Premi Nobel de 2001, va exercir com a President de "the Commission on the Measurement of Economic Performance and Social Progress. Mensualment publica un article a 150 diaris de tot el mon, ací teniu els de setembre i octubre, tambe tenim la versió en anglés.
Fetichismo del PIB
JOSEPH E. STIGLITZ 20/09/2009
Borlaug y los banqueros
JOSEPH E. STIGLITZ 11/10/2009
Fetichismo del PIB
JOSEPH E. STIGLITZ 20/09/2009
Borlaug y los banqueros
JOSEPH E. STIGLITZ 11/10/2009
KRUGMAN
Article publicat el dijous 8 a NYT i avui a El País, podeu llegir-lo en les dues versions.
El estadounidense inculto
PAUL KRUGMAN 11/10/2009
ECONOMIC2
El estadounidense inculto
PAUL KRUGMAN 11/10/2009
ECONOMIC2
Saturday 10 October 2009
Wednesday 7 October 2009
VIDEO DE Societat.Limitada.
Com podeu observar aquest vídeo és mexicà i per tant quan parla de les SL ho fa d'acord amb les lleis d'aquell país. Les característiques generals són comuns a qualsevol lloc, però existeixen peculiaritats estrictament mexicanes, és instructiu però sabent que no es pot extrapolar al 100%.
Tuesday 6 October 2009
2º curs, U.D. "Forma jurídica de les empreses"
Aquí teniu aquestes webs que us poden ajudar a comprendre i millorar aquesta unitat didàctica:
Formes jurídiques d’empresa
FORMAS JURÍDICAS DE EMPRESA
Empresario Individual
Sociedad Limitada - Características
SOCIEDAD LIMITADA : CARACTERISTICAS
¿Que es mejor Sociedad Limitada o Autónomo?
Formes jurídiques d’empresa
FORMAS JURÍDICAS DE EMPRESA
Empresario Individual
Sociedad Limitada - Características
SOCIEDAD LIMITADA : CARACTERISTICAS
¿Que es mejor Sociedad Limitada o Autónomo?
Sunday 4 October 2009
KRUGMAN
El premi Nobel d'Economia P. Krugman setmanalment té una columna a la premsa espanyola que nosaltres des d'aquí recomanem.
Alguna vegada podem oferir l'article en versió original, com és el cas d'avui, per tant aquesta versió la teniu a la vostra disposició al blog en anglès.
Misión no cumplida
PAUL KRUGMAN 04/10/2009
Alguna vegada podem oferir l'article en versió original, com és el cas d'avui, per tant aquesta versió la teniu a la vostra disposició al blog en anglès.
Misión no cumplida
PAUL KRUGMAN 04/10/2009
CRISI
Anem a seguir la costum que vam posar en pràctica el curs passat de recomanar la lectura d'articles apareguts a la premsa de contingut econòmic i que poden ajudar a comprendre la realitat i formar opinió de la complexa situació econòmica actual.
EDITORIAL EL PAIS
Presupuesto sin estímulos
El plan 'anticrisis' se queda sin aire
El Presupuesto de 2010 reduce a un tercio los estímulos para reactivar la economía
ALEJANDRO BOLAÑOS 04/10/2009,
El consumo ante el precipicio
ANTÓN COSTAS 04/10/2009
EDITORIAL EL PAIS
Presupuesto sin estímulos
El plan 'anticrisis' se queda sin aire
El Presupuesto de 2010 reduce a un tercio los estímulos para reactivar la economía
ALEJANDRO BOLAÑOS 04/10/2009,
El consumo ante el precipicio
ANTÓN COSTAS 04/10/2009
Saturday 3 October 2009
PREMSA
L'economia en el batxillerat entre altres objectius persegueix que els alumnes siguin capaços de llegir i comprendre amb espèrit crític articles relacionats amb l'economia, aquí i ara comencem a suggerir allò que des del nostre punt de vista pot ajudar a aconseguir-ho.
Krugman reaviva el debate
Krugman és premi Nobel d'Economia
Krugman reaviva el debate
Krugman és premi Nobel d'Economia
Friday 2 October 2009
ANGLES 1er.
En 1 º de batxiller tenim alumnes que durant la segona etapa de l'ESO han cursat algunes assignatures en anglès, a fi de que aquesta experiència no quedi com una illa enmig del mar, des d'aquest blog els oferim l'oportunitat de continuar estudiant els continguts d'aquesta matèria en eixa llengua tant a ells com a qualsevol que tinga curiositat i/o ganes.
Per això aquí teniu l'enllaç amb el blog que a partir d'ara tractarem de tenir actualitzat amb els continguts corresponents a les diferents unitats didàctiques.
1er CURS
PREGUNTES I PROBLEMES PER A LA 1ª AVALUACIÓ ECONOMIA
1 .- Defineix Economia.
2 .- Què és oferta de mercat?.
3 .- Diferencia entre capital humà específic i general.
4 .- Defineix el concepte de cost d’oportunitat. ( juny 2006 ).
5.- Diferencieu entre costos variables i costos fixos. ( juny 2006 ).
6 .- Enumereu els principals determinants de la demanda d’un bé o servei.
7 .- Quina diferencia hi ha entre factors fixos i factors variables?.
8 .- Indiqueu alguns exemples que justifiquen desplaçaments de la frontera de possibilitats de
producció.
9.- Què representa la frontera de possibilitats de producció? (juny 2006).
10 .- A què anomenem bé normal? A què anomenem bé substitutiu?.
11 .- ¿Si el bé X és un bé inferior, cap on es desplaçarà la seua corba de demanda (Esquerra o dreta)e incrementar-se la renda? Justifiqueu la resposta.
12 .- Què entenem per costos fixos d’una empresa?.
13 .- Definiu el cost mitjà (CMj) i el cost marginal (CMg). Poseu les formules. (set 2007).
14.- Què estableix la llei dels rendiments decreixents . (set 2006)
15 .- A què anomenem bé inferior?.
16.- Què ens indica una funció d’oferta?
17.- Què és una funció d’oferta i quins són els seus determinants més habituals?. ( juny 2006).
18.- Què és un preu d’equilibri en un mercat de béns?
19.- Quan hi ha rendiments o economies d’escala creixents?.
20.- Què relaciona una funció de demanda?.Demandar es el mateix que comprar?
21.- Defineix què és un factor de producció i nombra els 3 factors bàsics.
22.- Definiu el concepte d’escassesa en economia.
23.- A causa de quines raons es pot produir un desplaçament de la corba de demanda ?
24.- Què és l’elasticitat preu de la demanda?. (juny 2006 ).
25.- Quins factors poden fer que l’oferta dels productors es desplace?.
26.- Què és l’elasticitat preu- creua de la demanda?.
27.- A què anomenem elasticitat-renda de la demanda?.
28 .- Com es classifiquen els béns segons l'elasticitat-renda de la demanda? Poseu un exemple de cada un. (set 2007).
29.- Classifiqueu els béns d’acord amb l’elasticitat renda. ( set 2006).
30.- Numera les característiques bàsiques del sistema d’economia de mercat.
31.- Señale brevemente las ventajas e inconvenientes del sistema de economía de mercado.
32.- Què és un mercat de competència perfecta?.
33.- Diferencia entre competència perfecta i oligopoli.
34.- Definiu què és el monopoli i poseu-ne un exemple. (set 2007)
35.- Quines són les característiques d’un mercat oligopolístic? (set 2006)
36.- Què és un cost variable de producció?( 1 punt)
37.-Expliqueu què son els béns complementaris i els béns inferiors..
38.-Diferencia entre bens substitutius i bens complementaris.
39.-Considereu que la funció de demanda d’un producte està representada per X= 29 – 3 P y la funció d’oferta per X= 84 P, on X representa la quantitat y P el preu unitari.
-Representa estes funcions gràficament.
-Calcula el preu d’equilibri.
- Considera que la funció de demanda es igual a X= 29 – 3 P +Y, on Y representa la renda del individu.
- Calcula i compara els valors d’equilibri de X y P en el cas de Y = 7 i quan Y = 21.
- Representa el exercici gràficament.
40.-Suposeu una economia que té la següent Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) respecte dels bens X i Y:
Y= 160 – X
a) representeu la FPP
b) digueu quines opcions son eficients i quines són ineficients.
A (X= 80, Y= 80)
B (X= 60, Y= 100)
C (X= 10, Y= 10)
D (X=70, Y=160)
c) obteniu el cost d’oportunitat en aquesta economia en passar de l’opció A a la B.
41.-Les corbes de demanda i oferta d’un bé són les següents: (juny 2006 )
Qd = 40 – 4P
Qo = P - 5
Sent P el preu del bé i Q la quantitat.
a) Calcula el preu i la quantitat d’equilibri.
b) Dibuixeu les corbes d’oferta i demanda assenyalant, al mateix temps, l’equilibri de mercat.
c) Si l’Estat imposa un preu màxim del bé en 6 unitats monetàries. Hi haurà excedent de mercat o escassetat de mercat? En quina quantitat?.
42.- Digueu cap on es desplaçarà la frontera de possibilitats de producció (esquerra; dreta; cap al costat d’un dels dos béns; sense desplaçament) en cada una de les circumstàncies següents:
a) Augment dels recursos productius.
b) Millora tecnològica en la producció d’un dels dos béns.
c) Disminució de l’ocupació.
d) Un terratrèmol destrueix fàbriques al país.
e) Entrada d’immigrants com a força de treball.
f) La societat utilitza recursos que romanien ociosos.
g) Millora tecnològica en la producció dels dos béns.
h) Augment de la desocupació.
i) Descobriment d’un jaciment petrolífer.
j) Una guerra elimina capacitat productiva..
k) Augmenta l’ocupació que abans estava ociosa.
l) Augmenta l’ocupació que abans estava en situació de plena ocupació.
( set 2006 )
43.-Suposeu la següent funció de demanda X = 40 – 2P i la funció d’oferta X = 18P, en que X representa la quantitat i P el preu unitari.
a) Representeu aquestes funcions gràficament.
b) Calculeu el preu i la quantitat d’equilibri.
c) Suposeu ara que la funció de demanda és X = 60 – 2P. Calculeu el nou preu i la quantitat d’equilibri.
44.-Expliqueu em què consisteix la llei de la utilitat marginal decreixent. (1 punt).
45.- A partir de la función de demanda Xd = 2 + 3R, diga si el bien X es un bien normal o inferior. Justifique la respuesta (R es la renta).
46.- Lea el siguiente texto y coméntelo.¿Cuál es el argumento básico de este texto? ¿Podría relacionarlo con el concepto de frontera de posibilidades de producción? ¿Cree que el texto explica el problema de los costes de oportunidad? Hable de todos estos conceptos y razone su comentario.
“En los años 80, nada menos que el 6% de la producción total de Estados Unidos consistía en armamento militar en general. Al concluir la guerra fría, desapareció la necesidad de producir tanto armamento militar. En 1992, el secretario de defensa estimó que el gasto militar podría reducirse a 120 millones de dólares en el período 1993-97. En 1993, el presidente Clinton propuso una reducción aún mayor. Este recorte de la producción militar crearía un dividendo de la paz consistente en obtener bienes y servicios civiles adicionales”.
47.- Hable sobre la oferta y demanda de mercado. Quiénes son los agentes principales que participan, cómo se interrelacionan, cuál es la ley de oferta y demanda, cómo se desplazan las funciones, cómo se llega al equilibrio, cuál es el mecanismo de mercado que pone en contacto a oferentes y demandantes. Ponga ejemplos en su exposición y represente gráficos correspondientes a la oferta y demanda de mercado así como a su equilibrio.
48.- Expliqueu com funciona el sistema de mercat. Per a això analitzeu les característiques de la demanda, de l’oferta, i el procés pel qual s’arriba a l’equilibri de mercat. Ajudeu-vos de gràfics i assenyaleu també les distintes situacions de desequilibri (excedents d’oferta i de demanda ). (set 2006)
49.- Parleu sobre la frontera de possibilitats de producció, què és , què ocorre amb els punts que estan sobre aqueixa, amb els que estan dins de la frontera i amb els que estan fora, i de la seua relació amb el cost d’oportunitat i la llei de rendiments decreixents. Expliqueu també què significaria que la frontera de possibilitats de producció fora una línea recta, tinguera una forma còncava o una forma convexa. Ajudeu-vos amb gràfics.
50.- Llegiu el següent tema de discussió i analitzeu-lo. Penseu que necessariament aquest seria el cas?. ¿Podríeu relacionar l’argument amb el concepte d’elasticitat? En aqueix cas, de quin tipus d’elasticitat estaríem parlant? Hi hauria altres possibilitats, per exemple, deixar el preu tal com està, o incrementar-lo encara més? Raoneu la resposta. ( 3 punts).
“ Hi ha molta gent que creu que seria raonable per part dels clubs de futbol rebaixar el preu de les entrades a l’estadi, de manera que així podrien omplir tota la capacitat i incrementar els ingressos per taquilla”.
51.- Suposant que el mercat de suc de poma està en equilibri, indiqueu si els esdeveniments següents provocarien desplaçaments de les corbes d’oferta o de demanda i en quina direcció. Com canviarien els preus i les quantitats respecte a l’equilibri inicial?. Raoneu detalladament cada una de les respostes següents i representeu-ho gràficament.
a) Una gelada destrueix una gran part de la collita de pomes.
b) Els fabricants de suc de taronja abaixen els seus preus després d’una agressiva campanya comercial.
c) Es posa em funcionament una nova maquinària que permet liquar de forma mols més ràpida i eficient.
55.- Considereu la funció de demanda d’un bé representada per X = 100 – 4P + Y en que X representa la quantitat, P el preu unitari i Y la renda. Si la funció d’oferta està representada per X = 6P :
a) Quin preu (P) i quantitat (X) permeten assegurar l’equilibri del mercat si la renda (Y) és igual a 50?.
b) Si la renda disminueix a Y = 20, com varia el preu (P) i la quantitat (X) d’equilibri?.
57.- La funció de demanda d’un bé és representada per:
Xd = 200 - 8Px + Rd
Si la funció d’oferta és: Xo = 12 Px
Xd: quantitat demandada; Xo: quantitat ofertada; Px: preu unitari del bé; Rd: renda disponible:
a) Representeu gràficament les respectives funcions de demanda (Xd) i d’oferta (Xo) per al cas que la renda (Rd) siga igual a zero.
b) Quin preu (Px) i quantitat (Xd) permeten assegurar l’equilibri del mercat si la renda (Rd) és igual a 100?.
c) Si la renda disminueix a R = 40, com canvia el preu (Px) i la quantitat (Xd) d’equilibri? Calculeu l’elasticitat renda de la quantitat demandada amb les dades anteriors.
58.- ( juny 2005 )
Les corbes de demanda i oferta d’un bé són les següents :
Qd = 40 – 4P
Qo = P-5 ; sent P el preu del bé i Q la quantitat.
a) Calculeu el preu i la quantitat d’equilibri,
b) Dibuixeu les corbes d’oferta i demanda i assenyaleu, al mateix temps, l’equilibri de mercat.
c) Si l’Estat imposa un preu màxim del bé en 6 unitats monetàries. Hi haurà excedent de mercat o escassetat de mercat ? En quina quantitat ?,
59.- ( juny 2005 )
Què és la competència perfecta i la competència imperfecta? Indiqueu les característiques de cada una, similituds i diferències, Així com el seu funcionament de mercat i les seues classes (monopoli, oligopoli, etc,). Ajudeu-vos de gràfics.
61.-Llegiu el següent tema de discussió i analitzeu-lo. Amb quins dels tres problemes econòmics fonamentals de l’economia es relaciona el text? Comenteu aqueixos tres problemes. Es pot relacionar el text en l’economia de mercat o en la planificada? Raoneu la resposta. Podeu ajudar-vos de gràfics si així ho creieu convenient.
“Si els consumidors desitgen consumir major quantitat de pa, açò provocarà un augment del preu del blat, que es la seua matèria primera. Alguns agricultors reaccionaran…”
62.- Raoneu amb gràfics com canvia la quantitat oferida o produïda en un mercat que es regeix per la regla de maximització del benefici en règim de competència perfecta: si el preu és major que el cost marginal, si el preu és menor que el cost marginal i què passaria amb el preu d’equilibri si el règim de mercat passa de competència perfecta a monopoli.
(setembre 2004)
1 .- Defineix Economia.
2 .- Què és oferta de mercat?.
3 .- Diferencia entre capital humà específic i general.
4 .- Defineix el concepte de cost d’oportunitat. ( juny 2006 ).
5.- Diferencieu entre costos variables i costos fixos. ( juny 2006 ).
6 .- Enumereu els principals determinants de la demanda d’un bé o servei.
7 .- Quina diferencia hi ha entre factors fixos i factors variables?.
8 .- Indiqueu alguns exemples que justifiquen desplaçaments de la frontera de possibilitats de
producció.
9.- Què representa la frontera de possibilitats de producció? (juny 2006).
10 .- A què anomenem bé normal? A què anomenem bé substitutiu?.
11 .- ¿Si el bé X és un bé inferior, cap on es desplaçarà la seua corba de demanda (Esquerra o dreta)e incrementar-se la renda? Justifiqueu la resposta.
12 .- Què entenem per costos fixos d’una empresa?.
13 .- Definiu el cost mitjà (CMj) i el cost marginal (CMg). Poseu les formules. (set 2007).
14.- Què estableix la llei dels rendiments decreixents . (set 2006)
15 .- A què anomenem bé inferior?.
16.- Què ens indica una funció d’oferta?
17.- Què és una funció d’oferta i quins són els seus determinants més habituals?. ( juny 2006).
18.- Què és un preu d’equilibri en un mercat de béns?
19.- Quan hi ha rendiments o economies d’escala creixents?.
20.- Què relaciona una funció de demanda?.Demandar es el mateix que comprar?
21.- Defineix què és un factor de producció i nombra els 3 factors bàsics.
22.- Definiu el concepte d’escassesa en economia.
23.- A causa de quines raons es pot produir un desplaçament de la corba de demanda ?
24.- Què és l’elasticitat preu de la demanda?. (juny 2006 ).
25.- Quins factors poden fer que l’oferta dels productors es desplace?.
26.- Què és l’elasticitat preu- creua de la demanda?.
27.- A què anomenem elasticitat-renda de la demanda?.
28 .- Com es classifiquen els béns segons l'elasticitat-renda de la demanda? Poseu un exemple de cada un. (set 2007).
29.- Classifiqueu els béns d’acord amb l’elasticitat renda. ( set 2006).
30.- Numera les característiques bàsiques del sistema d’economia de mercat.
31.- Señale brevemente las ventajas e inconvenientes del sistema de economía de mercado.
32.- Què és un mercat de competència perfecta?.
33.- Diferencia entre competència perfecta i oligopoli.
34.- Definiu què és el monopoli i poseu-ne un exemple. (set 2007)
35.- Quines són les característiques d’un mercat oligopolístic? (set 2006)
36.- Què és un cost variable de producció?( 1 punt)
37.-Expliqueu què son els béns complementaris i els béns inferiors..
38.-Diferencia entre bens substitutius i bens complementaris.
39.-Considereu que la funció de demanda d’un producte està representada per X= 29 – 3 P y la funció d’oferta per X= 84 P, on X representa la quantitat y P el preu unitari.
-Representa estes funcions gràficament.
-Calcula el preu d’equilibri.
- Considera que la funció de demanda es igual a X= 29 – 3 P +Y, on Y representa la renda del individu.
- Calcula i compara els valors d’equilibri de X y P en el cas de Y = 7 i quan Y = 21.
- Representa el exercici gràficament.
40.-Suposeu una economia que té la següent Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) respecte dels bens X i Y:
Y= 160 – X
a) representeu la FPP
b) digueu quines opcions son eficients i quines són ineficients.
A (X= 80, Y= 80)
B (X= 60, Y= 100)
C (X= 10, Y= 10)
D (X=70, Y=160)
c) obteniu el cost d’oportunitat en aquesta economia en passar de l’opció A a la B.
41.-Les corbes de demanda i oferta d’un bé són les següents: (juny 2006 )
Qd = 40 – 4P
Qo = P - 5
Sent P el preu del bé i Q la quantitat.
a) Calcula el preu i la quantitat d’equilibri.
b) Dibuixeu les corbes d’oferta i demanda assenyalant, al mateix temps, l’equilibri de mercat.
c) Si l’Estat imposa un preu màxim del bé en 6 unitats monetàries. Hi haurà excedent de mercat o escassetat de mercat? En quina quantitat?.
42.- Digueu cap on es desplaçarà la frontera de possibilitats de producció (esquerra; dreta; cap al costat d’un dels dos béns; sense desplaçament) en cada una de les circumstàncies següents:
a) Augment dels recursos productius.
b) Millora tecnològica en la producció d’un dels dos béns.
c) Disminució de l’ocupació.
d) Un terratrèmol destrueix fàbriques al país.
e) Entrada d’immigrants com a força de treball.
f) La societat utilitza recursos que romanien ociosos.
g) Millora tecnològica en la producció dels dos béns.
h) Augment de la desocupació.
i) Descobriment d’un jaciment petrolífer.
j) Una guerra elimina capacitat productiva..
k) Augmenta l’ocupació que abans estava ociosa.
l) Augmenta l’ocupació que abans estava en situació de plena ocupació.
( set 2006 )
43.-Suposeu la següent funció de demanda X = 40 – 2P i la funció d’oferta X = 18P, en que X representa la quantitat i P el preu unitari.
a) Representeu aquestes funcions gràficament.
b) Calculeu el preu i la quantitat d’equilibri.
c) Suposeu ara que la funció de demanda és X = 60 – 2P. Calculeu el nou preu i la quantitat d’equilibri.
44.-Expliqueu em què consisteix la llei de la utilitat marginal decreixent. (1 punt).
45.- A partir de la función de demanda Xd = 2 + 3R, diga si el bien X es un bien normal o inferior. Justifique la respuesta (R es la renta).
46.- Lea el siguiente texto y coméntelo.¿Cuál es el argumento básico de este texto? ¿Podría relacionarlo con el concepto de frontera de posibilidades de producción? ¿Cree que el texto explica el problema de los costes de oportunidad? Hable de todos estos conceptos y razone su comentario.
“En los años 80, nada menos que el 6% de la producción total de Estados Unidos consistía en armamento militar en general. Al concluir la guerra fría, desapareció la necesidad de producir tanto armamento militar. En 1992, el secretario de defensa estimó que el gasto militar podría reducirse a 120 millones de dólares en el período 1993-97. En 1993, el presidente Clinton propuso una reducción aún mayor. Este recorte de la producción militar crearía un dividendo de la paz consistente en obtener bienes y servicios civiles adicionales”.
47.- Hable sobre la oferta y demanda de mercado. Quiénes son los agentes principales que participan, cómo se interrelacionan, cuál es la ley de oferta y demanda, cómo se desplazan las funciones, cómo se llega al equilibrio, cuál es el mecanismo de mercado que pone en contacto a oferentes y demandantes. Ponga ejemplos en su exposición y represente gráficos correspondientes a la oferta y demanda de mercado así como a su equilibrio.
48.- Expliqueu com funciona el sistema de mercat. Per a això analitzeu les característiques de la demanda, de l’oferta, i el procés pel qual s’arriba a l’equilibri de mercat. Ajudeu-vos de gràfics i assenyaleu també les distintes situacions de desequilibri (excedents d’oferta i de demanda ). (set 2006)
49.- Parleu sobre la frontera de possibilitats de producció, què és , què ocorre amb els punts que estan sobre aqueixa, amb els que estan dins de la frontera i amb els que estan fora, i de la seua relació amb el cost d’oportunitat i la llei de rendiments decreixents. Expliqueu també què significaria que la frontera de possibilitats de producció fora una línea recta, tinguera una forma còncava o una forma convexa. Ajudeu-vos amb gràfics.
50.- Llegiu el següent tema de discussió i analitzeu-lo. Penseu que necessariament aquest seria el cas?. ¿Podríeu relacionar l’argument amb el concepte d’elasticitat? En aqueix cas, de quin tipus d’elasticitat estaríem parlant? Hi hauria altres possibilitats, per exemple, deixar el preu tal com està, o incrementar-lo encara més? Raoneu la resposta. ( 3 punts).
“ Hi ha molta gent que creu que seria raonable per part dels clubs de futbol rebaixar el preu de les entrades a l’estadi, de manera que així podrien omplir tota la capacitat i incrementar els ingressos per taquilla”.
51.- Suposant que el mercat de suc de poma està en equilibri, indiqueu si els esdeveniments següents provocarien desplaçaments de les corbes d’oferta o de demanda i en quina direcció. Com canviarien els preus i les quantitats respecte a l’equilibri inicial?. Raoneu detalladament cada una de les respostes següents i representeu-ho gràficament.
a) Una gelada destrueix una gran part de la collita de pomes.
b) Els fabricants de suc de taronja abaixen els seus preus després d’una agressiva campanya comercial.
c) Es posa em funcionament una nova maquinària que permet liquar de forma mols més ràpida i eficient.
55.- Considereu la funció de demanda d’un bé representada per X = 100 – 4P + Y en que X representa la quantitat, P el preu unitari i Y la renda. Si la funció d’oferta està representada per X = 6P :
a) Quin preu (P) i quantitat (X) permeten assegurar l’equilibri del mercat si la renda (Y) és igual a 50?.
b) Si la renda disminueix a Y = 20, com varia el preu (P) i la quantitat (X) d’equilibri?.
57.- La funció de demanda d’un bé és representada per:
Xd = 200 - 8Px + Rd
Si la funció d’oferta és: Xo = 12 Px
Xd: quantitat demandada; Xo: quantitat ofertada; Px: preu unitari del bé; Rd: renda disponible:
a) Representeu gràficament les respectives funcions de demanda (Xd) i d’oferta (Xo) per al cas que la renda (Rd) siga igual a zero.
b) Quin preu (Px) i quantitat (Xd) permeten assegurar l’equilibri del mercat si la renda (Rd) és igual a 100?.
c) Si la renda disminueix a R = 40, com canvia el preu (Px) i la quantitat (Xd) d’equilibri? Calculeu l’elasticitat renda de la quantitat demandada amb les dades anteriors.
58.- ( juny 2005 )
Les corbes de demanda i oferta d’un bé són les següents :
Qd = 40 – 4P
Qo = P-5 ; sent P el preu del bé i Q la quantitat.
a) Calculeu el preu i la quantitat d’equilibri,
b) Dibuixeu les corbes d’oferta i demanda i assenyaleu, al mateix temps, l’equilibri de mercat.
c) Si l’Estat imposa un preu màxim del bé en 6 unitats monetàries. Hi haurà excedent de mercat o escassetat de mercat ? En quina quantitat ?,
59.- ( juny 2005 )
Què és la competència perfecta i la competència imperfecta? Indiqueu les característiques de cada una, similituds i diferències, Així com el seu funcionament de mercat i les seues classes (monopoli, oligopoli, etc,). Ajudeu-vos de gràfics.
61.-Llegiu el següent tema de discussió i analitzeu-lo. Amb quins dels tres problemes econòmics fonamentals de l’economia es relaciona el text? Comenteu aqueixos tres problemes. Es pot relacionar el text en l’economia de mercat o en la planificada? Raoneu la resposta. Podeu ajudar-vos de gràfics si així ho creieu convenient.
“Si els consumidors desitgen consumir major quantitat de pa, açò provocarà un augment del preu del blat, que es la seua matèria primera. Alguns agricultors reaccionaran…”
62.- Raoneu amb gràfics com canvia la quantitat oferida o produïda en un mercat que es regeix per la regla de maximització del benefici en règim de competència perfecta: si el preu és major que el cost marginal, si el preu és menor que el cost marginal i què passaria amb el preu d’equilibri si el règim de mercat passa de competència perfecta a monopoli.
(setembre 2004)
ENQUESTA
Quan aquest bloc va començar a caminar cap al mes de gener, demanàrem que els lectors donessin la seva opinió sobre la durada de la crisi, la majoria creu que romandrà dues o més anys, esperem que els brots verds comencin a florir i en poc més de un any la recuperació sigui una realitat.
INICI DE CURS
Un cop començat el curs i solucionats els problemes informàtics, de nou estem amb vosaltres.
Aquest curs, que, com sabeu la selectivitat estrena continguts, tractarem de facilitar les noves proves amb preguntes problemes i comentaris de cara a
aconseguir l'èxit anhelat en aquestes proves. Per tant els alumnes de 1r continuen amb el seu programa d'Economia i els de 2n amb el programa d'Economia de L'Empresa que anteriorment s'impartia en 1r.
Aquest curs, que, com sabeu la selectivitat estrena continguts, tractarem de facilitar les noves proves amb preguntes problemes i comentaris de cara a
aconseguir l'èxit anhelat en aquestes proves. Per tant els alumnes de 1r continuen amb el seu programa d'Economia i els de 2n amb el programa d'Economia de L'Empresa que anteriorment s'impartia en 1r.
Subscribe to:
Posts (Atom)