Tot final és un nou
començament
Dissabte; Barcelona. Un whatsapp al mòbil: “Pau, em jubile ara mateix,
dilluns a les 12,30, conferència de V. Soler a l’institut i dimarts a la
mateixa hora V. Monfort sobre turisme i el meu últim acte docent, you are
invited, bye”. El cost marginal nul provoca que el whatsapp acostume a
transmetre massa vegades coses irrellevants. Esta vegada era diferent.
Rebre un missatge de persones amb qui has compartit coses importants sempre
em dibuixa un somriure a la cara. I amb
Emilio he compartit coses; dins i fora de l’aula. Dins ha segut un mestre, però
ben singular. Un d’aquells que són capaços de trencar la frontera jeràrquica,
que canvien l’autoritat formal per la influència real. Però sense dir-ho,
fugint de la retòrica; practicant-ho amb una espontaneïtat que ho torna en un
fet normal i natural (Massa vegades passa al contrari: es diu molt, es fa
poc...). La classe sempre era més que una classe d’economia; economia de la
vida. Supose que per una conversa al seu cotxe li dec mitja carrera; ell ja ho sap...
Pau, Març 2013
