Olimpiada d'Economia 2011
Una mica de pluja, tren, metro, tramvia... I ens tornem a veure davant de la Universitat, aquesta vegada ja és tot més familiar. Motiu? Ens presentem a l'Olimpiada d'Economia, a provar sort.
Els nervis cobren protagonisme, però tots sabem que no hi ha per què, no tenim res a perdre i molt què guanyar... No obstant, i com tot s'ha de dir, una servidora duia la caixa de valerianes per si calia repartir-ne (i se'n repartiren).
Primera parada: la cafeteria, visita imprescindible. Segona parada: cinquena planta, ja ha arribat l'hora de donar tot el que es puga. Gent, gent i més gent!!!
Les últimes setmanes hem estat en el “refreshment stall” preparant-nos per a aquest dissabte, 16 d'abril del 2011. Però tots coincidim en el mateix: si tinguérem un dia més, tan sols un dia més per a repassar... La presència d'altres exàmens durant la setmana ens havia llevat temps, però no hi havia per què preocupar-se, més mèrit tindria. La resposta a qualsevol pregunta es deia “confiança”.
Dos hores i mitja d'examen, temps suficient, darrere de l'u, el dos. La veritat és que ha sigut un examen assequible, res que no haguérem vist. L'única cosa que podria dir és que la convocatòria hauria d'haver sigut abans. Estem en la recta final d'un curs decisiu.
Per últim, i una vegada havies finalitzat l'examen, la Universitat havia organitzat un esmorzar i aquella era la següent parada. Alguna que altra es va endur una sorpresa (subjecte omés). Un cop més tard, abandonàvem la que per a molts, l'any vinent, serà la seua “segona casa”.
Sol, tramvia, metro i tren...
Els nervis cobren protagonisme, però tots sabem que no hi ha per què, no tenim res a perdre i molt què guanyar... No obstant, i com tot s'ha de dir, una servidora duia la caixa de valerianes per si calia repartir-ne (i se'n repartiren).
Primera parada: la cafeteria, visita imprescindible. Segona parada: cinquena planta, ja ha arribat l'hora de donar tot el que es puga. Gent, gent i més gent!!!
Les últimes setmanes hem estat en el “refreshment stall” preparant-nos per a aquest dissabte, 16 d'abril del 2011. Però tots coincidim en el mateix: si tinguérem un dia més, tan sols un dia més per a repassar... La presència d'altres exàmens durant la setmana ens havia llevat temps, però no hi havia per què preocupar-se, més mèrit tindria. La resposta a qualsevol pregunta es deia “confiança”.
Dos hores i mitja d'examen, temps suficient, darrere de l'u, el dos. La veritat és que ha sigut un examen assequible, res que no haguérem vist. L'única cosa que podria dir és que la convocatòria hauria d'haver sigut abans. Estem en la recta final d'un curs decisiu.
Per últim, i una vegada havies finalitzat l'examen, la Universitat havia organitzat un esmorzar i aquella era la següent parada. Alguna que altra es va endur una sorpresa (subjecte omés). Un cop més tard, abandonàvem la que per a molts, l'any vinent, serà la seua “segona casa”.
Sol, tramvia, metro i tren...
TAMARA ROSELLO MARTI 2A
No comments:
Post a Comment