Aquest blog preten ser el canal de comunicació entre els professors d'Economia i els seus alumnes de batxillerat, especialment aquells que cursen l'últim curs a l'Institut J. de Ribera.
L’altre dia vaig sentir a les notícies unes declaracions que van fer els bancs respecte a la situació econòmica que estem patint, que hem feren molta gràcia. En primer lloc, els banquers van declarar que el Govern ho havia fet fatal, ja que actuà tard i equivocadament. Fet del que, com sabem tots, es parla constantment.
En segon lloc, deien que els bancs espanyols son magnífics, ja que gràcies a ells la societat no es trobava més enfonçada del que realment mereixíem. Consideràven tenir un sistema bancari d’altra qualitat. Encara així, no acabe d’entendre perqué tenim que ajudar els bancs a eixir d’aquesta crisi si sempre són ells els que acàben guanyant.
Però, la declaració que realment m’impactà fou la següent: els banquers declaràven que la societat en general, mereixíem estar en un situació pijor de la que ens trobem, ja que tant empreses com famílies ens havíem endeutat massa i sota les nostres possibiltats. Doncs, les empreses junt amb els ciutadans, som els culpables d’haver sigut seduïts per totes aquelles ofertes temptadores que ens va oferir el nostre sistema financer. Sí senyors, aquells que ens oferien diners regalats, aquells que ens oferien crèdits irrebutjables (fins i tot per damunt del valor de la pròpia vivenda), aquells que es forràren d’or amb la nostra ingenuïtat… però, a dia d’avuí, són ells els que ens culpen. A més, el pitjor de tot és que totes aquestes barbaritats no les van fer un banc o dos, sino que les van fer tots.
Per això, pense que qui comet errors, després d’alguna manera o altra ha de pagar-los. Però no crec que ho tingam que fer aquells que hem sigut incitats a endeutar-nos. A més, el més gros es que els bancs eren conscients de que tot el que estàven fent era un desbarat, però clar no anàven a parar els seus propis peus. Per altra banda, es troba la immensa quantitat de gent de classe mitja, que amb cap tipus d’experiència financera anterior, havia confiat grans quantitats de diners (ja que en molts casos era la primera vegada) als bancs. Clar, ningú va avisar aquesta gent de que el país començava a entrar en una situació delicada. Així que davant un Govern que no vullgué controlar la complicada situació a la que estàvem arribant, junt amb els banquers que per pur interés ens van portar a tots a la ceguera, és ara quan ens ho retrauen.
En conclusió, pense que son comentaris que en aquesta época en la que estem, sobren, inclús poden arribar a ser una ofensa per aquella gent ho está passant molt mal, que en són molts. Tots sabem que estem pagant pels nostres errors, però també estem pagat pels seus, per aquells que han comés els bancs.
L’altre dia vaig sentir a les notícies unes declaracions que van fer els bancs respecte a la situació econòmica que estem patint, que hem feren molta gràcia. En primer lloc, els banquers van declarar que el Govern ho havia fet fatal, ja que actuà tard i equivocadament. Fet del que, com sabem tots, es parla constantment.
ReplyDeleteEn segon lloc, deien que els bancs espanyols son magnífics, ja que gràcies a ells la societat no es trobava més enfonçada del que realment mereixíem. Consideràven tenir un sistema bancari d’altra qualitat. Encara així, no acabe d’entendre perqué tenim que ajudar els bancs a eixir d’aquesta crisi si sempre són ells els que acàben guanyant.
Però, la declaració que realment m’impactà fou la següent: els banquers declaràven que la societat en general, mereixíem estar en un situació pijor de la que ens trobem, ja que tant empreses com famílies ens havíem endeutat massa i sota les nostres possibiltats. Doncs, les empreses junt amb els ciutadans, som els culpables d’haver sigut seduïts per totes aquelles ofertes temptadores que ens va oferir el nostre sistema financer. Sí senyors, aquells que ens oferien diners regalats, aquells que ens oferien crèdits irrebutjables (fins i tot per damunt del valor de la pròpia vivenda), aquells que es forràren d’or amb la nostra ingenuïtat… però, a dia d’avuí, són ells els que ens culpen. A més, el pitjor de tot és que totes aquestes barbaritats no les van fer un banc o dos, sino que les van fer tots.
Per això, pense que qui comet errors, després d’alguna manera o altra ha de pagar-los. Però no crec que ho tingam que fer aquells que hem sigut incitats a endeutar-nos. A més, el més gros es que els bancs eren conscients de que tot el que estàven fent era un desbarat, però clar no anàven a parar els seus propis peus. Per altra banda, es troba la immensa quantitat de gent de classe mitja, que amb cap tipus d’experiència financera anterior, havia confiat grans quantitats de diners (ja que en molts casos era la primera vegada) als bancs. Clar, ningú va avisar aquesta gent de que el país començava a entrar en una situació delicada. Així que davant un Govern que no vullgué controlar la complicada situació a la que estàvem arribant, junt amb els banquers que per pur interés ens van portar a tots a la ceguera, és ara quan ens ho retrauen.
En conclusió, pense que son comentaris que en aquesta época en la que estem, sobren, inclús poden arribar a ser una ofensa per aquella gent ho está passant molt mal, que en són molts. Tots sabem que estem pagant pels nostres errors, però també estem pagat pels seus, per aquells que han comés els bancs.
Ada Peinado.