Aquest blog preten ser el canal de comunicació entre els professors d'Economia i els seus alumnes de batxillerat, especialment aquells que cursen l'últim curs a l'Institut J. de Ribera.
M´agrada com comença el text i estic d´acord amb allò que diu, certament sembla que la crisis s´ha convertit en una forma de vida. Al meu parèixer em deixat un poc a banda la conciència de que no és més que un període de declivi econòmic, i evidentment profund però hauríem de canviar un poc la perspectiva.
I en quant al debat de estabilitzar per a crèixer o crèixer per a estabilitzar, soc de la segona opció, és a dir, crèixer per a estabilitzar en el cas de Espanya, perquè ací, d´una forma generalitzada (i se que les generalitzacions no són bones), la mentalitat és contra menys faja millor i si papá Estado ens ajuda per a què menejar-se. Amb açò vull dir que és necessari adoptar mesures de creixement per a trobar l´estabilitat perquè si ens centrem en pendre mesures per a estabilitzar el país digam que "s´acostumen a això" i no es fomenta el que realment ens interesa a tots que és el creixement. No vull dir amb açò que el Estat no ha d intervindre ni res d´això perquè per a algo estem en un estat de benestar.
Continuant amb l´estat de benestar, el text cuestiona si estan o no ben repartides les mesures d´austeritat i evidentment que no ho están, perquè em sembla correcte que es prenguen mesures com les d rebaixar el sou als funcionaris si és precís, el que si que no veig correcte és que congelen les pensions. Això en quin cap cap? (valga la rebundància) Si precisament aquest sector de la societat és el que pitjor es veu per a pasar el mes. No és més coherent rebaixar als alts càrrecs, que ho han fet, però encara no és suficient. O com bé a fet ara el president, que ministeri absorvisca altres i reduir així la despesa. Però açò abans, no ha estes altures que ja tinguem l´aigua al coll. I ja men vaig molt del que diu l´article així que Emilio un altre dia més, que me voy por los cerros de Úbeda. :)
M´agrada com comença el text i estic d´acord amb allò que diu, certament sembla que la crisis s´ha convertit en una forma de vida. Al meu parèixer em deixat un poc a banda la conciència de que no és més que un període de declivi econòmic, i evidentment profund però hauríem de canviar un poc la perspectiva.
ReplyDeleteI en quant al debat de estabilitzar per a crèixer o crèixer per a estabilitzar, soc de la segona opció, és a dir, crèixer per a estabilitzar en el cas de Espanya, perquè ací, d´una forma generalitzada (i se que les generalitzacions no són bones), la mentalitat és contra menys faja millor i si papá Estado ens ajuda per a què menejar-se. Amb açò vull dir que és necessari adoptar mesures de creixement per a trobar l´estabilitat perquè si ens centrem en pendre mesures per a estabilitzar el país digam que "s´acostumen a això" i no es fomenta el que realment ens interesa a tots que és el creixement. No vull dir amb açò que el Estat no ha d intervindre ni res d´això perquè per a algo estem en un estat de benestar.
Continuant amb l´estat de benestar, el text cuestiona si estan o no ben repartides les mesures d´austeritat i evidentment que no ho están, perquè em sembla correcte que es prenguen mesures com les d rebaixar el sou als funcionaris si és precís, el que si que no veig correcte és que congelen les pensions. Això en quin cap cap? (valga la rebundància) Si precisament aquest sector de la societat és el que pitjor es veu per a pasar el mes. No és més coherent rebaixar als alts càrrecs, que ho han fet, però encara no és suficient. O com bé a fet ara el president, que ministeri absorvisca altres i reduir així la despesa. Però açò abans, no ha estes altures que ja tinguem l´aigua al coll.
I ja men vaig molt del que diu l´article així que Emilio un altre dia més, que me voy por los cerros de Úbeda. :)