Amb la inauguració del nou Simarro, el curs actual ha estat ple de canvis pel que fa a l'Educació Secundària, Batxillerat i Cicles en els Instituts de Xàtiva. El mes de setembre els professors de secundària i batxillerat de l'IES La Costera es van traslladar a l'IES Ribera i a l'IES Simarro. Els del Cicle d'Educació Infantil del Ribera a La Costera, que a partir d'aquest curs es transforma en Centre Integrat de FP.
Avui es completen els canvis amb la incorporació al nou Simarro dels cicles d'Administració i Obra Civil procedents de La Costera i Informàtica des del Ribera, culminant el trànsit de professors i alumnes que ha tingut en suspens a la comunitat escolar al llarg dels últims mesos.
Aquest fet comporta una situació en què companys que han estat mitja vida junts, tant pel que fa a relacions professionals com personals, ara es distancien i es pot intuir una sensació de buit que, amb el pas del temps anirà adaptant-se a les novetats i farà que tothom s'adapte.
Aquesta reflexió, que és general, ens trasllada a una altra dimensió quan a aquests companys els posem nom propi. Ens referim a Vicent de Delineació, com es deia anteriorment el cicle, i a José Luis d'Informàtica. Els dos, des del seu saber professional i la seua paciència, han aguantat i resolt les peticions, a vegades increïbles, d'aquest "jefecillo" de departament.
Evidentment, les relacions professionals i per descomptat les personals, continuaran, sobretot a través del Teachers '. El que mai podrà ser igual és la relació diària, el veure'ns per l'escala i dedicar-nos somriures còmplices, el contacte quotidià que enriqueix qualsevol relació humana... en definitiva, el conviure, el viure dia a dia.
Que aquestes línies servesquen de comiat a aquests companys, no un "adéu", sinó un "ara ens veiem"; companys que, per necessitat del servei, han de desplaçar-se. Però que quede clar que ens deixen un buit difícil de cobrir.
Aquest fet comporta una situació en què companys que han estat mitja vida junts, tant pel que fa a relacions professionals com personals, ara es distancien i es pot intuir una sensació de buit que, amb el pas del temps anirà adaptant-se a les novetats i farà que tothom s'adapte.
Aquesta reflexió, que és general, ens trasllada a una altra dimensió quan a aquests companys els posem nom propi. Ens referim a Vicent de Delineació, com es deia anteriorment el cicle, i a José Luis d'Informàtica. Els dos, des del seu saber professional i la seua paciència, han aguantat i resolt les peticions, a vegades increïbles, d'aquest "jefecillo" de departament.
Evidentment, les relacions professionals i per descomptat les personals, continuaran, sobretot a través del Teachers '. El que mai podrà ser igual és la relació diària, el veure'ns per l'escala i dedicar-nos somriures còmplices, el contacte quotidià que enriqueix qualsevol relació humana... en definitiva, el conviure, el viure dia a dia.
Que aquestes línies servesquen de comiat a aquests companys, no un "adéu", sinó un "ara ens veiem"; companys que, per necessitat del servei, han de desplaçar-se. Però que quede clar que ens deixen un buit difícil de cobrir.
Bona sort, amics, en la nova etapa!
Qué bonic!!! A més d'economiste pareixes poeta!!!
ReplyDeleteDes de la meua gratitut, puc dir-te que els meus sentiments són els mateixos...
Gràcies.