FINAL DEL FINAL

El final de la vida laboral d'este professor i d'este blog dedicat a ajudar els alumnes d'economia ho vam fer coincidir amb el final de curs 2012 -13. Amb la gravació de Jordi Moscardó vam donar per tancat esta finestra a l'exterior, però la publicació en la Revista "El Nostre Institut" d'un article escrit amb molt sentiment i afecte cap a mi pel company, amic i al mateix temps director, induïx que, esta vegada si, açò siga el final del final.

SEE YOU LATER, ALLIGATOR. 

Si alguna persona m´hagués dit, fa uns pocs anys, que Emilio es jubilaria en arribar als 60 anys, no m´ho haguera cregut de cap manera possible. Tan gran era la seua implicació en totes les activitats del centre, la dedicació a les seues assignatures, l´excel.lent relació amb els seus alumnes amb una absència de problemes constatables,… Però, com deia Bob Dylan “the times they are a changing” i aquest fet, junt a una gran quantitat d´interrogants que s´estan generant sobre el futur de l´edat de jubilació i les quantitats a cobrar, etc. ha provocat esta resposta inesperada. Per acomiadar-lo com es mereix i sense oblidar que l´he considerat un gran amic i company des de fa quasi 50 anys, vull parlar d´una gran diversitat d´aspectes acadèmics i, també, humans. Ell sempre ha dit que li molesten molt les lloances quan una persona es retira, temporalment o per sempre. Així que vaig a intentar fer un retrat personal i sincer, fora d´estereotips i loes. 

A)MITJA VIDA A L´INSTITUT Va iniciar els seus estudis en primer de batxillerat antic , amb 10 anys, al curs 1.963-64 i els va finalitzar (PREU) al curs 1969-70. La xifra del 69 (la de la seua promoció) la va utilizar després, per la seua doble connotació, en tots els actes organitzats amb els seus companys i companyes de curs, especialmente a les samarretes dels partits anuals de futbol. Al curs 1.986-87 va compartir dedicació docent entre el CFP “la Costera”, on tenia la seua plaça definitiva i el nostre Institut, on impartia l´assignatura d´Economia en el Pla Experimental de Reforma de les EE.MM. Finalment es va traslladar a l´Institut al curs 1.997-98, desenvolupant el càrrec de Cap de Departament d´Economia des d´aquell moment. Es difícil sintetitzar la seua trajectòria en aquest institut. Pot ser uns pocs aspectes puntuals donen una imatge més real de la seua vida al centre. 1.-Gran desenvolupament de l´assignatura d´Economia al centre. Constatable al seu blog, obert i personal. Només cal entrar al mateix per constatar-ho. http://eco34bis.blogspot.com.es/ Aci figura un exemple d´un dels darrers missatges als seus alumnes: “ SELECTIVITAT En pocs dies es portaran a terme les proves PAU, que per a aquells que les superen satisfactòriament els proporcionarà l'accés als estudis superiors elegits. Per ajudar a complir aquest objectiu aquí us deixe aquests enllaços. Ja sabeu que a la Comunitat Valenciana L'Economia de l'Empresa va a les PAU des de l'any 2010, a continuació teniu tots els exàmens i els criteris d'avaluació. Els problemes estan tots resolts, és lògic pensar que els exàmens d'enguany seran, almenys, similars. 

 • EXÀMENS DE SELECTIVITAT E.E. COMUNITAT VALENCIANA 

• EXÀMENS DE SELECTIVITAT D'ECONOMIA DE L'EMPRESA 

 • (ALTRES COMUNITATS AUTÒNOMES) 

• TESTS INTERACTIUS 

• POWERS POINTS U.D. a 

 • POWERS POINTS U.D. b GOOD LUCK TO EVERYBODY” 

2.-Participació activa en totes les activitats organitzades per l´Institut. Tant les “clàssiques” que ell organitza: conferències d´Economia, esquí, viatge a Ibiza de final de segon de bat.,… com les demés quan se li ha demanat col.laboració. Mai un “no puc, no m´apeteix,…” per resposta. Algunes de les conferències més significatives que ha organitzat: ordenació del territori i sector públic.Vicent Monfort.UJI Castelló (2007),globalització económica. Silvio Esteve.U.V.(2007),la crisi econòmica actual i les possibles eixides.Vicent Soler.U.V. (2011),la reforma laboral en temps de crisi.Juan López.UPV.(2012)la primera crisi del segle XXI.Javier Andres.UV(2012). 

3.-Excel.lents resultats acadèmics dels seus alumnes. Només cal comprobar-ho amb el nombre de premis en l´Olimpiada d´Economia des de l´any 2.003 i els resultats de les PAU. Alumnes premiats a les Olimpíades d´Economia: Miriam Balaguer (2003)/Joan Diaz (2006)/Faustí Sarrió Niñes (2007)/Estanis Vallín Sanchis (2008)/Pau Belda Tortosa (2010). Premi nacional/Itziar García Bellver (2011). Premi nacional . 

4.-Excel.lents relacions personals amb la majoria dels alumnes. El seu caràcter extrovertit, la parla directa (“et pegue una hos---“) davant de problems amb alumnes, la seua gran facilitat fer defendre els indefensables, la crítica directa als companys (front a actuacions d´ells que no comparteix), la gran quantitat de nebots, afillats, coneguts. Les seues bones qualificacions en acabar el curs , etc. fan que la majoria dels alumnes l´adoren. Seguidor de les ensenyances del seu mestre José Tormo “Pepiu”. 

B)RETRAT PERSONAL 

1.-Citius, altius, fortius. L´esport constituix una part molt important en la vida d´Emilio ( i, estic segur, que continuarà desenvolupant el mateix paper al futur fins que les condicions físiques li ho permeten). En qualsevol cas, sempre li quedarà la petanca i el golf, per poder competir. Ha practicat i segueix practicant molts esports: tenis (els seu preferit des de sempre): esquí i futbol. Junt a aquestos ,apareixen altres, en menor mesura, com voltes a peu, paddle, mototurisme. President d´honor del teacher´s football club i element essencial de la seua pervivència des de l´any 1991. La seua capacitat organitzativa i de convocatòria ha fet posible l´ encontre de molts professors tots els divendres a partir de les 15 h. També ha participat als encontres internacionals i interprovincials a Anglaterra, Portugal i Tenerife. Una greu lessió al genoll en setembre de 2.011, al camp de futbol de San Joanet, com si es tractarà d´un guerrer al camp de lluïta , el va apartar de la competició directa. Jo crec que en aquesta decissió va primar molt el seu interés per continuar amb els altres esports que més vol: tenis, esqui, i ara, paddle. Alguns dels seus crits passaran a la història dels teachers: “ con dos coj- - es”, “no sigau gallines, el camp està perfecte per a jugar” (només amb dos pams d´aigua),… 2.-Característiques inconfundibles. Estil vintage-juvenil. Emilio sempre ha destacat per la seua manera de vestir, allunyada de la major part de la gent de la seua edat. En estiu i voltants utilitza els “sueters Lacoste” ( d´ahí la referència als cocodrils en l´encapçalament) amb el coll pujat (crec que en homenatge al jugador francés Eric Cantonà). Els té de tots els colors. Se´ls canvia amb assiduïtat donada la seua gran facilitat per tacartse´ls. Sempre que ho fa diu:”Ahí, Benimeli”. Crec que la rentadora de sa casa és l´electrodomèstic més utilitzat amb molta diferència. La resta: roba ajustada al seu cos, colors foscos, bufanda al coll,… Vist per darrere pot passar (sobretot quan du gorra) per un alumne de segon de batxillerat. Parla potent i innovadora. Primer professor de la història del centre que ha conseguit que les seues classes puguen ser seguides, sense bluetooth, altaveus o wi-fi, des de distàncies superiors a 50 mts. A més a més la seua veu es fàcilment identificable. L´inconvenient, per a ell, és que les seues converses se senten a l´Institut quan conversa, per exemple, amb amics a la seua segona oficina, la Terrassa del Poblet. Quan parla, des de sempre, utilitza expressions que únicament poden entendre els que el coneixen des de fa molt de temps. Totes les persones que coneix tenen algun malnom i molts d´ells els repetix. Per exemple, quan diu “ el xic” pot referir-se a vàries persones que el seu interlocutor ha d´interpretar segons el context de la frase. El seu gran coneixement de totes les persones que viuen a Xàtiva i els seus voltants dificulta, moltes vegades, la comprensió del que diu: “ … si, aquell que va eixir amb la cunyada de l´amo de la drogueria del carrer de les tendes i que es va casar amb,…”. L´anglés parlat: missió impossible Du tota la vida intentant parlar anglés. Les primeres classes de conversa, junt a Joan Juan i Boro Vercher, , amb el seu gran amic Alfredo Pina, es remonten als primers anys setanta. Després van seguir amb altres professors. Tan persistent aprenentatge li han dut a entendre molt d´aquest idioma. Pel contrari quan el parla (veure el punt anterior , però en anglés), s´allunya molt dels nadius (per dir-ho suaument). Necessita millorar. Aquest domini de l´idioma anglés li ha permés participar en intercanvis amb Suècia (on va patir actuacions racistes d´uns quants nordics, únicament pel seu aspecte físic i la seua resemblança amb els nostres avantpassats moros ) i Anglaterra. Voldria que fora fill meu L´experiència em diu que una persona mostra el seu comportament real quan es relaciona amb els seus pares, sobretot quan comencen a apareixer en ells problemes relacionats amb fer-se majors. He vist, moltes vegades, com ha actuat en aquestes situacions: paciència absoluta, dedicació, tendresa,… un vertader exemple que poques vegades he trobat. Pot estar satisfet de la seua dedicació a ells, pensant que s´han sentit volguts i considerats fins els últims moments de la seua vida. Una columna jònica. Columna, pel suport; jònica, per l´absència d´artificiositats. Molts dilluns, de bon matí, als inicis dels anys vuitanta quan tornava de València a Xàtiva per treballar a l´Institut, m´adelantava un fiesta XR2 conduït per Emilio acompanyat, ja, per Conxa. Desconec i no m´importa si s´han casat en secret, mitjançant una hipoteca bancària, … El que tinc molt clar és que la seua influència ha estat determinant per què Emilio s´haja convertit en el que és avuí. Ha introduït en la seua vida un toc de moderació, ordre i control (he dit un toc, únicament). Una gran sort per a ell i una gran elecció. El millor exemple de la dita “ els pols opossats, s´atrauen”. L´única persona que té la capacitat de marcar-li obligacions que ell acepta amb resignació. 

JACINT MARTINEZ