Vaga General

Els sindicats majoritaris han convocat Vaga General per al proper dimecres dia 29 per les mesures que el Govern Central ha aprovat per fer front a la crisi que patim; els treballadors que per sort exercim com a tals, hem de decidir si la recolzem o per contra assistim al lloc de treball.

Els nostres alumnes, com a subjectes passius d'aquesta decisió, estan preocupadíssims per la postura que prenguen els seus professors per fer els comptes i prendre's el dia de relax o d'assistir a classe amb normalitat.
Entre els objectius de les assignatures d'aquest departament figura el coneixement de la realitat econòmica i social d'on vivim, doncs bé, disposem d'un problema real i pràctic, si més no, aquests alumnes han de conèixer el problema, les diferents postures dels agents implicats i i finalment formar-se opinió raonada de la situació.

Aquí incloem dos articles que resumeixen, en opinió d'aquest professor els motius que han induït el Govern a prendre aquestes decisions contràries a tot el que fins aquell moment era el seu ideari. Caldria afegir les mesures de política econòmica prèvies a la crisi i que van desembocar en la eixida de P. Solbes del Ministeri d'Economia com: deducció generalitzada de 400 € en l'IRPF, prima de natalitat i la desaparició d'impostos com el de successions o patrimoni etc. que ja en època de bonança econòmica va començar a agreujar els comptes públics.

En sintonia amb la postura de molts analistes, si el problema de la crisi és global, la solució també ha de ser coordinada entre els membres de la Unió Europea, però aquí ve la discrepància, mentre la política monetària és única i depèn del BCE, totes les altres polítiques depenen dels governs de cada país i aquests no tenen intenció de cedir ni un apiç de les seues competències a la UE. ¡Que falta fan líders europeus de la talla d'Kholn, Miterrand o González!, que si es creien això de la Europa dels ciutadans, no només l'Europa dels Mercats o millor dit de la dictadura dels Mercats, excepte ells tots han d'esforçar-se per sortir de la crisi, els mercats ni regulació ni taxes Tobin ni ningú que els puga posar la més mínima trava, ara bé, si per qualsevol motiu no es compleixen els seus objectius, el sector públic ha de eixir al rescat, és a dir, tot és susceptible de variació excepte els mercats, per això ens sumem a la convocatòria dels sindicats amb l'esperança que aquesta protesta faça que la crisi no la paguen exclusivament els treballadors i siga compartida per altres sectors, en concret el finançer. Demà ON STRIKE.

EVITAR EL SINDROME DE ESTOCOLMO

Jorge Calero

El mapa de la tristeza
JOAQUÍN ESTEFANÍA 27/09/2010

Resuelve tus dudas sobre la jornada de huelga general