El dissabte és va celebrar l'Olimpiada d'economia, aquí teniu la crònica d'un ferm candidat als llocs d'honor d'aquesta edició, gràcies Pau.
"El passat dissabte 4 d’abril, el mateix dia que els franquistes ocupaven Morella fa 71 anys, o que el famós Bill Gates i Paul Allen fundaren Microsoft fa 34, eixien des de diferents punts de les comarques centrals els i les companyes per a trobar-se tots al tren de rodalies a Xàtiva. Propera estació era València. Destinació, la Facultat d’Economia. L’objectiu, participar a les olimpíades d’economia.
A les 08:10 ens trobem tots dalt del tren a Xàtiva; salutacions, somriures, complicitats...i també economia. Són ja els últims moments abans de la prova; les últimes llegides per a unes, la darrera vegada de repassar la inflació, el PIB... o la primera vegada d’obrir el llibre i fer les primeres llegides per recordar quatre cosetes; les explicacions enèrgiques d’Emilio, enmig d’un tren que conforme avancem va plenant-se de gent i més gent. Fem un recorregut des de La Costera fins a l’Horta de València, i anem passant pel paisatge ple de tarongers, embrutats per les obres i carregats de taronges pels desajustos del mercat...tot això és economia. Entre explicacions i risses, i a mesura que augmenten els edificis i les obres ens adonem que ja estem arribant al Cap i Casal.
Desembarquem a la “capi” del País, agafem l’autobús i arribem al Campus de Tarongers; ja estem prop. Ara bé, sabem que amb la panxa buida no es pot treballar, així que als grans mals, grans remeis: el bar de la universitat! En un obrir i tancar d’ulls desapareixen els entrepans, i és que ja se sap què passa quan s’ajunten el pa i la gana...
Arriba l’hora de la veritat, i un cop ben servits, eixim a esperar que ens òbriguen les portes. Entrem a la facultat, coneguda per ser la més avorrida (pel que fa a l’estètica!), i després de contemplar els aperitius que ens esperaven quan acabàrem l’examen, entrem cap a dins; comença l’olimpíada!
Per davant dues hores i mitja d’examen, de reflexió i d’impulsos, de pensar i calcular, d’avorrir els exàmens i l’economia teòrica, de pensar en quina mala hora no m’he quedat al llit, de dubtar i de saber, o d’estar contenta d’haver resolt la qüestió. El grup ens tornem a trobar a les portes de l’aula, intercanviem impressions, dubtes i ens retrobem amb antigues companyes que amb les seues classes de l’any passat també són responsables que dissabte estiguérem allà.
Ja ha acabat tot. Més bé o més malament; això ja ho vorem. Ja podem dir que hem estat a l’olimpíada d’economia. Tot plegat, ha estat un matí entretingut i al final hem de reconèixer que tampoc ha estat tan malament. Ens n’anem carregats de més experiència, d’haver vist la facultat d’economia, haver-nos retrobat amb antigues companyes...i d’una samarreta i un esmorzaret; potser al final si que ha valgut la pena...És moment de tornar a agafar el bus i pujar a un tren congestionat per a tornar cap a casa; més tarongers i més obres...i l’economia per tot arreu."
A les 08:10 ens trobem tots dalt del tren a Xàtiva; salutacions, somriures, complicitats...i també economia. Són ja els últims moments abans de la prova; les últimes llegides per a unes, la darrera vegada de repassar la inflació, el PIB... o la primera vegada d’obrir el llibre i fer les primeres llegides per recordar quatre cosetes; les explicacions enèrgiques d’Emilio, enmig d’un tren que conforme avancem va plenant-se de gent i més gent. Fem un recorregut des de La Costera fins a l’Horta de València, i anem passant pel paisatge ple de tarongers, embrutats per les obres i carregats de taronges pels desajustos del mercat...tot això és economia. Entre explicacions i risses, i a mesura que augmenten els edificis i les obres ens adonem que ja estem arribant al Cap i Casal.
Desembarquem a la “capi” del País, agafem l’autobús i arribem al Campus de Tarongers; ja estem prop. Ara bé, sabem que amb la panxa buida no es pot treballar, així que als grans mals, grans remeis: el bar de la universitat! En un obrir i tancar d’ulls desapareixen els entrepans, i és que ja se sap què passa quan s’ajunten el pa i la gana...
Arriba l’hora de la veritat, i un cop ben servits, eixim a esperar que ens òbriguen les portes. Entrem a la facultat, coneguda per ser la més avorrida (pel que fa a l’estètica!), i després de contemplar els aperitius que ens esperaven quan acabàrem l’examen, entrem cap a dins; comença l’olimpíada!
Per davant dues hores i mitja d’examen, de reflexió i d’impulsos, de pensar i calcular, d’avorrir els exàmens i l’economia teòrica, de pensar en quina mala hora no m’he quedat al llit, de dubtar i de saber, o d’estar contenta d’haver resolt la qüestió. El grup ens tornem a trobar a les portes de l’aula, intercanviem impressions, dubtes i ens retrobem amb antigues companyes que amb les seues classes de l’any passat també són responsables que dissabte estiguérem allà.
Ja ha acabat tot. Més bé o més malament; això ja ho vorem. Ja podem dir que hem estat a l’olimpíada d’economia. Tot plegat, ha estat un matí entretingut i al final hem de reconèixer que tampoc ha estat tan malament. Ens n’anem carregats de més experiència, d’haver vist la facultat d’economia, haver-nos retrobat amb antigues companyes...i d’una samarreta i un esmorzaret; potser al final si que ha valgut la pena...És moment de tornar a agafar el bus i pujar a un tren congestionat per a tornar cap a casa; més tarongers i més obres...i l’economia per tot arreu."
PAU BELDA
No comments:
Post a Comment