Article publicat el dijous 8 a NYT i avui a El País, podeu llegir-lo en les dues versions.
El estadounidense inculto
PAUL KRUGMAN 11/10/2009
ECONOMIC2
Sunday, 11 October 2009
Saturday, 10 October 2009
Wednesday, 7 October 2009
VIDEO DE Societat.Limitada.
Com podeu observar aquest vídeo és mexicà i per tant quan parla de les SL ho fa d'acord amb les lleis d'aquell país. Les característiques generals són comuns a qualsevol lloc, però existeixen peculiaritats estrictament mexicanes, és instructiu però sabent que no es pot extrapolar al 100%.
Tuesday, 6 October 2009
2º curs, U.D. "Forma jurídica de les empreses"
Aquí teniu aquestes webs que us poden ajudar a comprendre i millorar aquesta unitat didàctica:
Formes jurídiques d’empresa
FORMAS JURÍDICAS DE EMPRESA
Empresario Individual
Sociedad Limitada - Características
SOCIEDAD LIMITADA : CARACTERISTICAS
¿Que es mejor Sociedad Limitada o Autónomo?
Formes jurídiques d’empresa
FORMAS JURÍDICAS DE EMPRESA
Empresario Individual
Sociedad Limitada - Características
SOCIEDAD LIMITADA : CARACTERISTICAS
¿Que es mejor Sociedad Limitada o Autónomo?
Sunday, 4 October 2009
KRUGMAN
El premi Nobel d'Economia P. Krugman setmanalment té una columna a la premsa espanyola que nosaltres des d'aquí recomanem.
Alguna vegada podem oferir l'article en versió original, com és el cas d'avui, per tant aquesta versió la teniu a la vostra disposició al blog en anglès.
Misión no cumplida
PAUL KRUGMAN 04/10/2009
Alguna vegada podem oferir l'article en versió original, com és el cas d'avui, per tant aquesta versió la teniu a la vostra disposició al blog en anglès.
Misión no cumplida
PAUL KRUGMAN 04/10/2009
CRISI
Anem a seguir la costum que vam posar en pràctica el curs passat de recomanar la lectura d'articles apareguts a la premsa de contingut econòmic i que poden ajudar a comprendre la realitat i formar opinió de la complexa situació econòmica actual.
EDITORIAL EL PAIS
Presupuesto sin estímulos
El plan 'anticrisis' se queda sin aire
El Presupuesto de 2010 reduce a un tercio los estímulos para reactivar la economía
ALEJANDRO BOLAÑOS 04/10/2009,
El consumo ante el precipicio
ANTÓN COSTAS 04/10/2009
EDITORIAL EL PAIS
Presupuesto sin estímulos
El plan 'anticrisis' se queda sin aire
El Presupuesto de 2010 reduce a un tercio los estímulos para reactivar la economía
ALEJANDRO BOLAÑOS 04/10/2009,
El consumo ante el precipicio
ANTÓN COSTAS 04/10/2009
Saturday, 3 October 2009
PREMSA
L'economia en el batxillerat entre altres objectius persegueix que els alumnes siguin capaços de llegir i comprendre amb espèrit crític articles relacionats amb l'economia, aquí i ara comencem a suggerir allò que des del nostre punt de vista pot ajudar a aconseguir-ho.
Krugman reaviva el debate
Krugman és premi Nobel d'Economia
Krugman reaviva el debate
Krugman és premi Nobel d'Economia
Friday, 2 October 2009
ANGLES 1er.
En 1 º de batxiller tenim alumnes que durant la segona etapa de l'ESO han cursat algunes assignatures en anglès, a fi de que aquesta experiència no quedi com una illa enmig del mar, des d'aquest blog els oferim l'oportunitat de continuar estudiant els continguts d'aquesta matèria en eixa llengua tant a ells com a qualsevol que tinga curiositat i/o ganes.
Per això aquí teniu l'enllaç amb el blog que a partir d'ara tractarem de tenir actualitzat amb els continguts corresponents a les diferents unitats didàctiques.
1er CURS
PREGUNTES I PROBLEMES PER A LA 1ª AVALUACIÓ ECONOMIA
1 .- Defineix Economia.
2 .- Què és oferta de mercat?.
3 .- Diferencia entre capital humà específic i general.
4 .- Defineix el concepte de cost d’oportunitat. ( juny 2006 ).
5.- Diferencieu entre costos variables i costos fixos. ( juny 2006 ).
6 .- Enumereu els principals determinants de la demanda d’un bé o servei.
7 .- Quina diferencia hi ha entre factors fixos i factors variables?.
8 .- Indiqueu alguns exemples que justifiquen desplaçaments de la frontera de possibilitats de
producció.
9.- Què representa la frontera de possibilitats de producció? (juny 2006).
10 .- A què anomenem bé normal? A què anomenem bé substitutiu?.
11 .- ¿Si el bé X és un bé inferior, cap on es desplaçarà la seua corba de demanda (Esquerra o dreta)e incrementar-se la renda? Justifiqueu la resposta.
12 .- Què entenem per costos fixos d’una empresa?.
13 .- Definiu el cost mitjà (CMj) i el cost marginal (CMg). Poseu les formules. (set 2007).
14.- Què estableix la llei dels rendiments decreixents . (set 2006)
15 .- A què anomenem bé inferior?.
16.- Què ens indica una funció d’oferta?
17.- Què és una funció d’oferta i quins són els seus determinants més habituals?. ( juny 2006).
18.- Què és un preu d’equilibri en un mercat de béns?
19.- Quan hi ha rendiments o economies d’escala creixents?.
20.- Què relaciona una funció de demanda?.Demandar es el mateix que comprar?
21.- Defineix què és un factor de producció i nombra els 3 factors bàsics.
22.- Definiu el concepte d’escassesa en economia.
23.- A causa de quines raons es pot produir un desplaçament de la corba de demanda ?
24.- Què és l’elasticitat preu de la demanda?. (juny 2006 ).
25.- Quins factors poden fer que l’oferta dels productors es desplace?.
26.- Què és l’elasticitat preu- creua de la demanda?.
27.- A què anomenem elasticitat-renda de la demanda?.
28 .- Com es classifiquen els béns segons l'elasticitat-renda de la demanda? Poseu un exemple de cada un. (set 2007).
29.- Classifiqueu els béns d’acord amb l’elasticitat renda. ( set 2006).
30.- Numera les característiques bàsiques del sistema d’economia de mercat.
31.- Señale brevemente las ventajas e inconvenientes del sistema de economía de mercado.
32.- Què és un mercat de competència perfecta?.
33.- Diferencia entre competència perfecta i oligopoli.
34.- Definiu què és el monopoli i poseu-ne un exemple. (set 2007)
35.- Quines són les característiques d’un mercat oligopolístic? (set 2006)
36.- Què és un cost variable de producció?( 1 punt)
37.-Expliqueu què son els béns complementaris i els béns inferiors..
38.-Diferencia entre bens substitutius i bens complementaris.
39.-Considereu que la funció de demanda d’un producte està representada per X= 29 – 3 P y la funció d’oferta per X= 84 P, on X representa la quantitat y P el preu unitari.
-Representa estes funcions gràficament.
-Calcula el preu d’equilibri.
- Considera que la funció de demanda es igual a X= 29 – 3 P +Y, on Y representa la renda del individu.
- Calcula i compara els valors d’equilibri de X y P en el cas de Y = 7 i quan Y = 21.
- Representa el exercici gràficament.
40.-Suposeu una economia que té la següent Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) respecte dels bens X i Y:
Y= 160 – X
a) representeu la FPP
b) digueu quines opcions son eficients i quines són ineficients.
A (X= 80, Y= 80)
B (X= 60, Y= 100)
C (X= 10, Y= 10)
D (X=70, Y=160)
c) obteniu el cost d’oportunitat en aquesta economia en passar de l’opció A a la B.
41.-Les corbes de demanda i oferta d’un bé són les següents: (juny 2006 )
Qd = 40 – 4P
Qo = P - 5
Sent P el preu del bé i Q la quantitat.
a) Calcula el preu i la quantitat d’equilibri.
b) Dibuixeu les corbes d’oferta i demanda assenyalant, al mateix temps, l’equilibri de mercat.
c) Si l’Estat imposa un preu màxim del bé en 6 unitats monetàries. Hi haurà excedent de mercat o escassetat de mercat? En quina quantitat?.
42.- Digueu cap on es desplaçarà la frontera de possibilitats de producció (esquerra; dreta; cap al costat d’un dels dos béns; sense desplaçament) en cada una de les circumstàncies següents:
a) Augment dels recursos productius.
b) Millora tecnològica en la producció d’un dels dos béns.
c) Disminució de l’ocupació.
d) Un terratrèmol destrueix fàbriques al país.
e) Entrada d’immigrants com a força de treball.
f) La societat utilitza recursos que romanien ociosos.
g) Millora tecnològica en la producció dels dos béns.
h) Augment de la desocupació.
i) Descobriment d’un jaciment petrolífer.
j) Una guerra elimina capacitat productiva..
k) Augmenta l’ocupació que abans estava ociosa.
l) Augmenta l’ocupació que abans estava en situació de plena ocupació.
( set 2006 )
43.-Suposeu la següent funció de demanda X = 40 – 2P i la funció d’oferta X = 18P, en que X representa la quantitat i P el preu unitari.
a) Representeu aquestes funcions gràficament.
b) Calculeu el preu i la quantitat d’equilibri.
c) Suposeu ara que la funció de demanda és X = 60 – 2P. Calculeu el nou preu i la quantitat d’equilibri.
44.-Expliqueu em què consisteix la llei de la utilitat marginal decreixent. (1 punt).
45.- A partir de la función de demanda Xd = 2 + 3R, diga si el bien X es un bien normal o inferior. Justifique la respuesta (R es la renta).
46.- Lea el siguiente texto y coméntelo.¿Cuál es el argumento básico de este texto? ¿Podría relacionarlo con el concepto de frontera de posibilidades de producción? ¿Cree que el texto explica el problema de los costes de oportunidad? Hable de todos estos conceptos y razone su comentario.
“En los años 80, nada menos que el 6% de la producción total de Estados Unidos consistía en armamento militar en general. Al concluir la guerra fría, desapareció la necesidad de producir tanto armamento militar. En 1992, el secretario de defensa estimó que el gasto militar podría reducirse a 120 millones de dólares en el período 1993-97. En 1993, el presidente Clinton propuso una reducción aún mayor. Este recorte de la producción militar crearía un dividendo de la paz consistente en obtener bienes y servicios civiles adicionales”.
47.- Hable sobre la oferta y demanda de mercado. Quiénes son los agentes principales que participan, cómo se interrelacionan, cuál es la ley de oferta y demanda, cómo se desplazan las funciones, cómo se llega al equilibrio, cuál es el mecanismo de mercado que pone en contacto a oferentes y demandantes. Ponga ejemplos en su exposición y represente gráficos correspondientes a la oferta y demanda de mercado así como a su equilibrio.
48.- Expliqueu com funciona el sistema de mercat. Per a això analitzeu les característiques de la demanda, de l’oferta, i el procés pel qual s’arriba a l’equilibri de mercat. Ajudeu-vos de gràfics i assenyaleu també les distintes situacions de desequilibri (excedents d’oferta i de demanda ). (set 2006)
49.- Parleu sobre la frontera de possibilitats de producció, què és , què ocorre amb els punts que estan sobre aqueixa, amb els que estan dins de la frontera i amb els que estan fora, i de la seua relació amb el cost d’oportunitat i la llei de rendiments decreixents. Expliqueu també què significaria que la frontera de possibilitats de producció fora una línea recta, tinguera una forma còncava o una forma convexa. Ajudeu-vos amb gràfics.
50.- Llegiu el següent tema de discussió i analitzeu-lo. Penseu que necessariament aquest seria el cas?. ¿Podríeu relacionar l’argument amb el concepte d’elasticitat? En aqueix cas, de quin tipus d’elasticitat estaríem parlant? Hi hauria altres possibilitats, per exemple, deixar el preu tal com està, o incrementar-lo encara més? Raoneu la resposta. ( 3 punts).
“ Hi ha molta gent que creu que seria raonable per part dels clubs de futbol rebaixar el preu de les entrades a l’estadi, de manera que així podrien omplir tota la capacitat i incrementar els ingressos per taquilla”.
51.- Suposant que el mercat de suc de poma està en equilibri, indiqueu si els esdeveniments següents provocarien desplaçaments de les corbes d’oferta o de demanda i en quina direcció. Com canviarien els preus i les quantitats respecte a l’equilibri inicial?. Raoneu detalladament cada una de les respostes següents i representeu-ho gràficament.
a) Una gelada destrueix una gran part de la collita de pomes.
b) Els fabricants de suc de taronja abaixen els seus preus després d’una agressiva campanya comercial.
c) Es posa em funcionament una nova maquinària que permet liquar de forma mols més ràpida i eficient.
55.- Considereu la funció de demanda d’un bé representada per X = 100 – 4P + Y en que X representa la quantitat, P el preu unitari i Y la renda. Si la funció d’oferta està representada per X = 6P :
a) Quin preu (P) i quantitat (X) permeten assegurar l’equilibri del mercat si la renda (Y) és igual a 50?.
b) Si la renda disminueix a Y = 20, com varia el preu (P) i la quantitat (X) d’equilibri?.
57.- La funció de demanda d’un bé és representada per:
Xd = 200 - 8Px + Rd
Si la funció d’oferta és: Xo = 12 Px
Xd: quantitat demandada; Xo: quantitat ofertada; Px: preu unitari del bé; Rd: renda disponible:
a) Representeu gràficament les respectives funcions de demanda (Xd) i d’oferta (Xo) per al cas que la renda (Rd) siga igual a zero.
b) Quin preu (Px) i quantitat (Xd) permeten assegurar l’equilibri del mercat si la renda (Rd) és igual a 100?.
c) Si la renda disminueix a R = 40, com canvia el preu (Px) i la quantitat (Xd) d’equilibri? Calculeu l’elasticitat renda de la quantitat demandada amb les dades anteriors.
58.- ( juny 2005 )
Les corbes de demanda i oferta d’un bé són les següents :
Qd = 40 – 4P
Qo = P-5 ; sent P el preu del bé i Q la quantitat.
a) Calculeu el preu i la quantitat d’equilibri,
b) Dibuixeu les corbes d’oferta i demanda i assenyaleu, al mateix temps, l’equilibri de mercat.
c) Si l’Estat imposa un preu màxim del bé en 6 unitats monetàries. Hi haurà excedent de mercat o escassetat de mercat ? En quina quantitat ?,
59.- ( juny 2005 )
Què és la competència perfecta i la competència imperfecta? Indiqueu les característiques de cada una, similituds i diferències, Així com el seu funcionament de mercat i les seues classes (monopoli, oligopoli, etc,). Ajudeu-vos de gràfics.
61.-Llegiu el següent tema de discussió i analitzeu-lo. Amb quins dels tres problemes econòmics fonamentals de l’economia es relaciona el text? Comenteu aqueixos tres problemes. Es pot relacionar el text en l’economia de mercat o en la planificada? Raoneu la resposta. Podeu ajudar-vos de gràfics si així ho creieu convenient.
“Si els consumidors desitgen consumir major quantitat de pa, açò provocarà un augment del preu del blat, que es la seua matèria primera. Alguns agricultors reaccionaran…”
62.- Raoneu amb gràfics com canvia la quantitat oferida o produïda en un mercat que es regeix per la regla de maximització del benefici en règim de competència perfecta: si el preu és major que el cost marginal, si el preu és menor que el cost marginal i què passaria amb el preu d’equilibri si el règim de mercat passa de competència perfecta a monopoli.
(setembre 2004)
1 .- Defineix Economia.
2 .- Què és oferta de mercat?.
3 .- Diferencia entre capital humà específic i general.
4 .- Defineix el concepte de cost d’oportunitat. ( juny 2006 ).
5.- Diferencieu entre costos variables i costos fixos. ( juny 2006 ).
6 .- Enumereu els principals determinants de la demanda d’un bé o servei.
7 .- Quina diferencia hi ha entre factors fixos i factors variables?.
8 .- Indiqueu alguns exemples que justifiquen desplaçaments de la frontera de possibilitats de
producció.
9.- Què representa la frontera de possibilitats de producció? (juny 2006).
10 .- A què anomenem bé normal? A què anomenem bé substitutiu?.
11 .- ¿Si el bé X és un bé inferior, cap on es desplaçarà la seua corba de demanda (Esquerra o dreta)e incrementar-se la renda? Justifiqueu la resposta.
12 .- Què entenem per costos fixos d’una empresa?.
13 .- Definiu el cost mitjà (CMj) i el cost marginal (CMg). Poseu les formules. (set 2007).
14.- Què estableix la llei dels rendiments decreixents . (set 2006)
15 .- A què anomenem bé inferior?.
16.- Què ens indica una funció d’oferta?
17.- Què és una funció d’oferta i quins són els seus determinants més habituals?. ( juny 2006).
18.- Què és un preu d’equilibri en un mercat de béns?
19.- Quan hi ha rendiments o economies d’escala creixents?.
20.- Què relaciona una funció de demanda?.Demandar es el mateix que comprar?
21.- Defineix què és un factor de producció i nombra els 3 factors bàsics.
22.- Definiu el concepte d’escassesa en economia.
23.- A causa de quines raons es pot produir un desplaçament de la corba de demanda ?
24.- Què és l’elasticitat preu de la demanda?. (juny 2006 ).
25.- Quins factors poden fer que l’oferta dels productors es desplace?.
26.- Què és l’elasticitat preu- creua de la demanda?.
27.- A què anomenem elasticitat-renda de la demanda?.
28 .- Com es classifiquen els béns segons l'elasticitat-renda de la demanda? Poseu un exemple de cada un. (set 2007).
29.- Classifiqueu els béns d’acord amb l’elasticitat renda. ( set 2006).
30.- Numera les característiques bàsiques del sistema d’economia de mercat.
31.- Señale brevemente las ventajas e inconvenientes del sistema de economía de mercado.
32.- Què és un mercat de competència perfecta?.
33.- Diferencia entre competència perfecta i oligopoli.
34.- Definiu què és el monopoli i poseu-ne un exemple. (set 2007)
35.- Quines són les característiques d’un mercat oligopolístic? (set 2006)
36.- Què és un cost variable de producció?( 1 punt)
37.-Expliqueu què son els béns complementaris i els béns inferiors..
38.-Diferencia entre bens substitutius i bens complementaris.
39.-Considereu que la funció de demanda d’un producte està representada per X= 29 – 3 P y la funció d’oferta per X= 84 P, on X representa la quantitat y P el preu unitari.
-Representa estes funcions gràficament.
-Calcula el preu d’equilibri.
- Considera que la funció de demanda es igual a X= 29 – 3 P +Y, on Y representa la renda del individu.
- Calcula i compara els valors d’equilibri de X y P en el cas de Y = 7 i quan Y = 21.
- Representa el exercici gràficament.
40.-Suposeu una economia que té la següent Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) respecte dels bens X i Y:
Y= 160 – X
a) representeu la FPP
b) digueu quines opcions son eficients i quines són ineficients.
A (X= 80, Y= 80)
B (X= 60, Y= 100)
C (X= 10, Y= 10)
D (X=70, Y=160)
c) obteniu el cost d’oportunitat en aquesta economia en passar de l’opció A a la B.
41.-Les corbes de demanda i oferta d’un bé són les següents: (juny 2006 )
Qd = 40 – 4P
Qo = P - 5
Sent P el preu del bé i Q la quantitat.
a) Calcula el preu i la quantitat d’equilibri.
b) Dibuixeu les corbes d’oferta i demanda assenyalant, al mateix temps, l’equilibri de mercat.
c) Si l’Estat imposa un preu màxim del bé en 6 unitats monetàries. Hi haurà excedent de mercat o escassetat de mercat? En quina quantitat?.
42.- Digueu cap on es desplaçarà la frontera de possibilitats de producció (esquerra; dreta; cap al costat d’un dels dos béns; sense desplaçament) en cada una de les circumstàncies següents:
a) Augment dels recursos productius.
b) Millora tecnològica en la producció d’un dels dos béns.
c) Disminució de l’ocupació.
d) Un terratrèmol destrueix fàbriques al país.
e) Entrada d’immigrants com a força de treball.
f) La societat utilitza recursos que romanien ociosos.
g) Millora tecnològica en la producció dels dos béns.
h) Augment de la desocupació.
i) Descobriment d’un jaciment petrolífer.
j) Una guerra elimina capacitat productiva..
k) Augmenta l’ocupació que abans estava ociosa.
l) Augmenta l’ocupació que abans estava en situació de plena ocupació.
( set 2006 )
43.-Suposeu la següent funció de demanda X = 40 – 2P i la funció d’oferta X = 18P, en que X representa la quantitat i P el preu unitari.
a) Representeu aquestes funcions gràficament.
b) Calculeu el preu i la quantitat d’equilibri.
c) Suposeu ara que la funció de demanda és X = 60 – 2P. Calculeu el nou preu i la quantitat d’equilibri.
44.-Expliqueu em què consisteix la llei de la utilitat marginal decreixent. (1 punt).
45.- A partir de la función de demanda Xd = 2 + 3R, diga si el bien X es un bien normal o inferior. Justifique la respuesta (R es la renta).
46.- Lea el siguiente texto y coméntelo.¿Cuál es el argumento básico de este texto? ¿Podría relacionarlo con el concepto de frontera de posibilidades de producción? ¿Cree que el texto explica el problema de los costes de oportunidad? Hable de todos estos conceptos y razone su comentario.
“En los años 80, nada menos que el 6% de la producción total de Estados Unidos consistía en armamento militar en general. Al concluir la guerra fría, desapareció la necesidad de producir tanto armamento militar. En 1992, el secretario de defensa estimó que el gasto militar podría reducirse a 120 millones de dólares en el período 1993-97. En 1993, el presidente Clinton propuso una reducción aún mayor. Este recorte de la producción militar crearía un dividendo de la paz consistente en obtener bienes y servicios civiles adicionales”.
47.- Hable sobre la oferta y demanda de mercado. Quiénes son los agentes principales que participan, cómo se interrelacionan, cuál es la ley de oferta y demanda, cómo se desplazan las funciones, cómo se llega al equilibrio, cuál es el mecanismo de mercado que pone en contacto a oferentes y demandantes. Ponga ejemplos en su exposición y represente gráficos correspondientes a la oferta y demanda de mercado así como a su equilibrio.
48.- Expliqueu com funciona el sistema de mercat. Per a això analitzeu les característiques de la demanda, de l’oferta, i el procés pel qual s’arriba a l’equilibri de mercat. Ajudeu-vos de gràfics i assenyaleu també les distintes situacions de desequilibri (excedents d’oferta i de demanda ). (set 2006)
49.- Parleu sobre la frontera de possibilitats de producció, què és , què ocorre amb els punts que estan sobre aqueixa, amb els que estan dins de la frontera i amb els que estan fora, i de la seua relació amb el cost d’oportunitat i la llei de rendiments decreixents. Expliqueu també què significaria que la frontera de possibilitats de producció fora una línea recta, tinguera una forma còncava o una forma convexa. Ajudeu-vos amb gràfics.
50.- Llegiu el següent tema de discussió i analitzeu-lo. Penseu que necessariament aquest seria el cas?. ¿Podríeu relacionar l’argument amb el concepte d’elasticitat? En aqueix cas, de quin tipus d’elasticitat estaríem parlant? Hi hauria altres possibilitats, per exemple, deixar el preu tal com està, o incrementar-lo encara més? Raoneu la resposta. ( 3 punts).
“ Hi ha molta gent que creu que seria raonable per part dels clubs de futbol rebaixar el preu de les entrades a l’estadi, de manera que així podrien omplir tota la capacitat i incrementar els ingressos per taquilla”.
51.- Suposant que el mercat de suc de poma està en equilibri, indiqueu si els esdeveniments següents provocarien desplaçaments de les corbes d’oferta o de demanda i en quina direcció. Com canviarien els preus i les quantitats respecte a l’equilibri inicial?. Raoneu detalladament cada una de les respostes següents i representeu-ho gràficament.
a) Una gelada destrueix una gran part de la collita de pomes.
b) Els fabricants de suc de taronja abaixen els seus preus després d’una agressiva campanya comercial.
c) Es posa em funcionament una nova maquinària que permet liquar de forma mols més ràpida i eficient.
55.- Considereu la funció de demanda d’un bé representada per X = 100 – 4P + Y en que X representa la quantitat, P el preu unitari i Y la renda. Si la funció d’oferta està representada per X = 6P :
a) Quin preu (P) i quantitat (X) permeten assegurar l’equilibri del mercat si la renda (Y) és igual a 50?.
b) Si la renda disminueix a Y = 20, com varia el preu (P) i la quantitat (X) d’equilibri?.
57.- La funció de demanda d’un bé és representada per:
Xd = 200 - 8Px + Rd
Si la funció d’oferta és: Xo = 12 Px
Xd: quantitat demandada; Xo: quantitat ofertada; Px: preu unitari del bé; Rd: renda disponible:
a) Representeu gràficament les respectives funcions de demanda (Xd) i d’oferta (Xo) per al cas que la renda (Rd) siga igual a zero.
b) Quin preu (Px) i quantitat (Xd) permeten assegurar l’equilibri del mercat si la renda (Rd) és igual a 100?.
c) Si la renda disminueix a R = 40, com canvia el preu (Px) i la quantitat (Xd) d’equilibri? Calculeu l’elasticitat renda de la quantitat demandada amb les dades anteriors.
58.- ( juny 2005 )
Les corbes de demanda i oferta d’un bé són les següents :
Qd = 40 – 4P
Qo = P-5 ; sent P el preu del bé i Q la quantitat.
a) Calculeu el preu i la quantitat d’equilibri,
b) Dibuixeu les corbes d’oferta i demanda i assenyaleu, al mateix temps, l’equilibri de mercat.
c) Si l’Estat imposa un preu màxim del bé en 6 unitats monetàries. Hi haurà excedent de mercat o escassetat de mercat ? En quina quantitat ?,
59.- ( juny 2005 )
Què és la competència perfecta i la competència imperfecta? Indiqueu les característiques de cada una, similituds i diferències, Així com el seu funcionament de mercat i les seues classes (monopoli, oligopoli, etc,). Ajudeu-vos de gràfics.
61.-Llegiu el següent tema de discussió i analitzeu-lo. Amb quins dels tres problemes econòmics fonamentals de l’economia es relaciona el text? Comenteu aqueixos tres problemes. Es pot relacionar el text en l’economia de mercat o en la planificada? Raoneu la resposta. Podeu ajudar-vos de gràfics si així ho creieu convenient.
“Si els consumidors desitgen consumir major quantitat de pa, açò provocarà un augment del preu del blat, que es la seua matèria primera. Alguns agricultors reaccionaran…”
62.- Raoneu amb gràfics com canvia la quantitat oferida o produïda en un mercat que es regeix per la regla de maximització del benefici en règim de competència perfecta: si el preu és major que el cost marginal, si el preu és menor que el cost marginal i què passaria amb el preu d’equilibri si el règim de mercat passa de competència perfecta a monopoli.
(setembre 2004)
ENQUESTA
Quan aquest bloc va començar a caminar cap al mes de gener, demanàrem que els lectors donessin la seva opinió sobre la durada de la crisi, la majoria creu que romandrà dues o més anys, esperem que els brots verds comencin a florir i en poc més de un any la recuperació sigui una realitat.
INICI DE CURS
Un cop començat el curs i solucionats els problemes informàtics, de nou estem amb vosaltres.
Aquest curs, que, com sabeu la selectivitat estrena continguts, tractarem de facilitar les noves proves amb preguntes problemes i comentaris de cara a
aconseguir l'èxit anhelat en aquestes proves. Per tant els alumnes de 1r continuen amb el seu programa d'Economia i els de 2n amb el programa d'Economia de L'Empresa que anteriorment s'impartia en 1r.
Aquest curs, que, com sabeu la selectivitat estrena continguts, tractarem de facilitar les noves proves amb preguntes problemes i comentaris de cara a
aconseguir l'èxit anhelat en aquestes proves. Per tant els alumnes de 1r continuen amb el seu programa d'Economia i els de 2n amb el programa d'Economia de L'Empresa que anteriorment s'impartia en 1r.Saturday, 12 September 2009
RESULTATS SELECTIVITAT
Aquest curs ha estat l'últim en què s'han celebrat les proves PAU, el curs que ara comença es veurà afectat per un profund canvi en les mateixes, incloent el canvi de matèria en el nostre departament, passem d'Economia a Economia de l'Empresa, per tant, qualsevol anàlisi comparativa amb el període anterior no té sentit.
L'assignatura d'Economia pertany al batxillerat de Ciències Socials com a matèria d'especialitat al costat de les matemàtiques per a les ciències socials i la geografia, per això incloem en els gràfics els resultats de les mateixes.
Com és tradicional s'inclouen les dades dels altres Instituts públics, de tot el tribunal i de la Universitat Politècnica, de gran valor per tenir una perspectiva global dels resultats finals.
L'assignatura d'Economia pertany al batxillerat de Ciències Socials com a matèria d'especialitat al costat de les matemàtiques per a les ciències socials i la geografia, per això incloem en els gràfics els resultats de les mateixes.
Com és tradicional s'inclouen les dades dels altres Instituts públics, de tot el tribunal i de la Universitat Politècnica, de gran valor per tenir una perspectiva global dels resultats finals.
Les inicials són les següents: CO, IES La Costera, SI, IES Dr Simarro; RI, IES J. Ribera; MT, Tribunal 27; MC, Universitat Politècnica.
Les notes són les mitjanes de tots els alumnes presentats a partir de dades subministrades pels Instituts i posteriorment ratificades per la Universitat, tots els gràfics són d'elaboració pròpia.
Els anys anteriors ens hem fet ressò, i amb raó, a causa de la influència a la baixa dels alumnes del nocturn, aquest curs i degut a la regularitat i serietat amb què s'han impartit les classes s'han obtingut uns resultats francament bons, a el gràfic s'observa que la mitjana del nostre centre supera la dels altres Instituts, del tribunal i de la Universitat, en definitiva, el plantejament era l'adequat. El proper curs haurem de començar de nou.
En aquest gràfic observem l'evolució de les mitjanes de l'assignatura des que els tres Instituts van a les PAU, de gran valor per als professors que impartim l'assignatura.
I finalment el nombre d'alumnes presentats que pot ser aclaridor en molts aspectes
Wednesday, 9 September 2009
LLIBRES DE TEXT
La primera decisió del departament ha estat proposar el llibre de text de 2n de Batxillerat, que per deferència als nous companys s'havia ajornat fins al setembre.
Economia de l'empresa 2º Batxillerat.
Andrés Cabrera Bautista (aut.)
Per als alumnes de línia en valencià.
i aquest per als demés
Economía de la empresa. 2º Bachillerato.
Andrés Cabrera Bautista (aut.)
1er. BATXILLERAT
ECONOMIA
MOCHON F.
En qualsevol de les edicions.
Les matèries optatives tant de 1r com de 2n s'impartiran amb materials que facilitarà el professor
Economia de l'empresa 2º Batxillerat.
Andrés Cabrera Bautista (aut.)
Per als alumnes de línia en valencià.
i aquest per als demés
Economía de la empresa. 2º Bachillerato.
Andrés Cabrera Bautista (aut.)
1er. BATXILLERAT
ECONOMIA
MOCHON F.
En qualsevol de les edicions.
Les matèries optatives tant de 1r com de 2n s'impartiran amb materials que facilitarà el professor
BENVINGUDA
Com dèiem en la comunicació anterior en el present curs s'ha restablert la plaça del nocturn per la qual cosa s'han incorporat al departament dos professors: PACO PALLARES que procedeix de la desaparició de l'IES LA COSTERA, on ja compartiem departament, cap als noranta i SUSI BOLUDA que ens ha acompanyat en aquest Institut en diverses ocasions, sempre en el nocturn.
BENVINGUTS COMPANYS.
BENVINGUTS COMPANYS.
CONXA
El passat dia 1 de setembre es va incorporar al seu nou lloc de treball a València la nostra companya Conxa.
Durant l'escàs any que ha treballat amb nosaltres, li ha correspost compartir dos torns, matí i nocturn, fet que no passava des de fa bastants anys i que de nou s'ha restablert la situació anterior.
Hem de ressaltar la seva total implicació no només a les classes sinó també en l'ajuda a aquells alumnes que mes ho necesitaven, fossin alumnes seus o no, de la seva matèria o d'una altra, això si, fora de l'horari escolar, o bé en la posada en marxa d'aquest bloc, o donant classes de repàs als alumnes de les OLIMPÍADES D'ECONOMIA o participant en activitats extraescolars, per tot això només ens queda desitjar-li el millor en la seva nova etapa professional i que si les circumstàncies li fan tornar al nostre Institut, sempre serà rebuda amb els braços oberts.
WE WILL MISS YOU, AU, BYE.
Monday, 31 August 2009
Monday, 24 August 2009
Exàmens de setembre
DIMECRES DIA 1 DE SETEMBRE
ECONOMIA 1er curs, 12h 30'
ECONOMIA 2º curs , 15h 30'
NOCTURN
ECONOMIA 1 i 2º curs, 21h
ECONOMIA 1er curs, 12h 30'
ECONOMIA 2º curs , 15h 30'
NOCTURN
ECONOMIA 1 i 2º curs, 21h
Saturday, 25 July 2009
NOTES DE TALL ACCÉS UNIVERSITAT
Per si encara no ho sabeu ací teniu l'enllaç de les notes de tall per accedir a la Universitat.
Pulseu ací.
Pulseu ací.
Friday, 10 July 2009
CRÒNICA D'UN OLÍMPIC
Els passats dies 1, 2 i 3 de juliol diferents estudiants de les diferents nacions de l’Estat Espanyol van arribar a València per a participar a les I Olimpíades estatals d’economia. Tots aquestos estudiants ja havien passat a les seues respectives universitats la fase local.
Arribàrem a València sobre les 18h a un hotel congestionat, que dificultava el correcte funcionament. Comencem a conèixer gent i comencen les complicitats. Per fi accedim a les habitacions i ràpidament ho arreglem i ens arreglem per a acudir al Col·legi Major Rector Peset de l’UV; allà ens espera una avorrida presentació que al final esdevé un acte propagandístic de Bancaixa (havien d’obtindre la seua rendibilitat!). Ara bé, això va quedar compensat amb la picadeta de després, que alhora va servir per començar a trobar i a teixir enteses. L’ examen ens esperava l’endemà al matí, i tot i que ningú no tenia massa ganes de concentrar-se, la nit va acabar amb un passeget multicultural per Ciutat Vella entre converses i la espera, més o menys tranquil·la de l’examen de l’endemà. Tot i ser l’olimpíada estatal, almenys aparentment, no es palpaven grans nervis ni un ànim competitiu; més aviat hi havia molt bon rollo i complicitat i cooperació entre la gent...
Per fi arriba el dijous al matí, el moment de l’examen, que simplement fou concebut per tots com l’excusa del viatge i de tantes i tantes coses. L’autobús ens recull a totes, i amb un nerviosisme silenciat pel racionalisme de pensar que no ens hi jugàvem res, amb una la incertesa que porta el no preparar les coses com toca, amb la tranquil·litat de jugar a casa, amb l’esperança de recordar i amb el recurs de la improvisació arribem a l’aula de l’examen.
...Arribem al restaurant de la Facultat d’Eco, on ens havien preparat una picadeta i refrigeri que serveix per alliberar tensions, i per entrar en la part més lúdica i més rica de les olimpíades. Durant el dinar intercanviem impressions, però realment sorgeix la curiositat de conèixer altres situacions, i començar l’intercanvi cultural gallec, asturià i valencià , complementat per les Illes Canàries, i més tard, pels bascos. Així doncs, lluny de trobar les possibles elits econòmiques, vam trobar solidaritat; front a la competència, vam trobar cooperació; i front a la uniformització, vam trobar molta diversitat i molt de respecte cultural, replantejant totalment els paràmetres de competitivitat i individualisme. Ara bé, continuem en els tòpics; dinem la paella valenciana, com no!
A la vesprada l’organització va planificar la visita a l’oceanogràfic (hi ha que rendibilitzar les obres faraòniques!) com a part de la nova València. Ara bé, això va quedar contrarestat en el passeig, infinitament més interessant, per Ciutat Vella, on tots vam poder gaudir, amb l’humor de la guia, de l’essència de la València antiga i de la seua esplendor, coneixent una miqueta de la seua història oficial. Entre carrers empedrats, antics palaus, esglésies i torres arribàrem al Jardí Botànic.
Allà ens esperava una picadeta pròpia de les altes esferes, amb els seus canapès de disseny i luxe, els seus cambrers, però plena de complicitats, enteses i d’estudiants que en poques hores ja s’havien conegut i més enllà d’anar a “competir” a l’examen, havien entès com a més important l’amistat i l’intercanvi personal. Després de les dos cervesetes seguem a una taula excel·lentment engalanada amb pètals de rosa i un ciri al mig (que bonic!). El vinet de la terra és el preludi d’una intensa conversa d’economia, de societat, de nits, d’amigues i amics, acompanyada d’una música ambiental i d’una nit clara pròpia de l’essència valenciana. Entre amigues i amics, a tots ens sorprèn la capacitat de poder dialogar i debatir, la capacitat d’anàlisi, de saber escoltar i de saber opinar.
La nit continua, i després de juntar el grupet, decidim fer un volt pel Carme, buscant el que l’estereotip ens marcava; discoteques, pub’s, alcohol... Entrem a dos pub’s del Carme, però no és la millor nit del barri valencià, i això ens porta a centrar l’oci en nosaltres mateixos. I tornen les converses. Els carrers de Ciutat Vella es tornen l’escenari de debats, d’intercanvi; no tots els dies tenim l’ocasió de conversar amb gallegs, asturians, valencians i balears, bascos...i això va centrar els debats. Arribem a l’hotel per recuperar forces (una cerveseta!) i decidim continuar la conversa a una placeta pròxima, una més de les tantes que caracteritzen Ciutat Vella, recuperant així la seua funció social, de fer poble i fer proximitat, i fer cares...i això està radicalment lluny de l’individualisme. Passen les hores entre risses i debats, i acords i desacords...i continuem teixint.
L’entrega de premis segurament ja havia perdut tot sentit. Era simplement un nou escenari on continuar gaudint amb les amigues i amics. Havíem guanyat amigues i amics, dies de plaers i converses, punts de vista i experiències ( bé, tampoc cal despreciar els 600 euros!). Passa el temps i, com sempre, ens enfrontem a la contradicció d’estar cada vegada més a gust, però cada més a prop de l’acomiadament. Com superem la contradicció? Amb una propera trobada, sense cap excusa competitiva, per a continuar teixint eixa xarxa d’amistat, de complicitats i d’enteses...sembrarem a tot arreu!
Pau Belda Tortosa
Vallada, (La Costera, Països Catalans)
Juliol de 2009
Monday, 6 July 2009
Saturday, 4 July 2009
OLIMPIADA ESPANYOLA
Aquesta setmana s'ha celebrat a València la I Olimpíada Espanyola d'Economia amb participants dels districtes universitaris que prèviament havien realitzat les Olimpíades locals, Com sabeu PAU BELDA havia aconseguit el tercer lloc en el districte Universitari de València, facultant-li per assistir a la Espanyola. Doncs bé, ha aconseguit el novè lloc de tots els participants, que li dóna dret a DIPLOMA I UN SUCULENT PREMI EN METÀL.LIC.
ENHORABONA DE TOT COR, PAU
Wednesday, 10 June 2009
VIATGE FI DE CURS
SORTIDA DEFINITIVA!!!
DIMARTS (NIT DE DIMARTS 16 A DIMECRES 17DE JUNY DE 2009), 00'00 HORES (12 DE LA NIT), DES DE L'ALBEREDA (ENFRONT DEL CAFÉ LA NEGRA).
DE XÀTIVA ANIREM AL PORT DE DÈNIA, ON PASSAREM UNA NIT LÚDICO-CULTURAL, AMB GUITARRA INCLOSA I A LES 7'00 DEL MATÍ, JA AL VAIXELL, SALPAREM CAP A EIVISSA.
NO FEU TARD!!!! SIGUEU PUNTUALS!!!!
NO OBLIDEU
- DNI
- TARJA SANITÀRIA (SIP)
- PERMÍS DE LA MARE O PARE O TUTOR LEGAL PER ALS MENORS D'EDAT
- BON HUMOR
Tuesday, 9 June 2009
Sunday, 7 June 2009
SELECTIVITAT
DON'T WORRY, les notes solen eixir dijous o divendres, nosaltres amb puntalitat germànica tindrem l'informació completa al instant per tant no cal preocuparse perque els tramits administratius tingueu temps de sobra per fer-los efectius, BE QUIET. BYE
Thursday, 4 June 2009
VIATGE FI DE CURS
E I V I S S A
17 JUNIO XATIVA / DENIA / IBIZA
Salida desde Xativa , ya confirmaremos hora, estamos pendientes de la actividad a desarrollar en Denia. Llegada al puerto de Denia y embarque en buque de la Cía Flebasa con destino Ibiza a las 07.30 hrs. Llegada a las 10.00 hrs y traslado al hotel. Reparto de habitaciones y acomodación. Resto del día libre. CENA ALOJAMIENTO.
18 AL 20 DE JUNIO I B I Z A
Estancia en régimen de PENSION COMPLETA. Días libres que aprovecharemos para disfrutar del sol, las playas, de las instalaciones hoteleras, etc .... Además podremos realizar algunas excursiones facultativas como: Mercado Hippie Es Cana, Vuelta a la Isla en barco y visita a la ciudad de EIVISSA.
21 JUNIO SAN ANTONIO / DENIA / XATIVA
DESAYUNO y COMIDA en el hotel. Alrededor de las 18.00 hrs traslado al puerto para embarcar en buque de la Cía Flebasa a las 20.00 hrs con destino Denia, llegada y traslado en autocar hasta Xativa, y ......
Fin del viaje y de nuestros servicios
SERVICIOS INCLUIDOS
Traslados en autocar Xativa / Denia / Xativa
Billete de barco en Ferry de la Cía Balearia : Denia / Ibiza / Denia
Traslados puerto – hotel – puerto
HOTEL MAR AMANTIS 3 ***
Régimen: PENSION COMPLETA – 04 NOCHES -
Seguro de viajes
Seguro de responsabilidad civil para profesores
IVA
SERVICIOS NO INCLUIDOS
Extras en el hotel como teléfono, bebidas, lavado de ropa, etc.
Cualquier servicio no especificado en el apartado anterior
Organización Técnica : Viajes Transvia Tours, S. L
Parque Mestre Ferrero, 1
46870 - Ontinyent
Tfno. 96 291 26 00
IMPORTANTE
No debeis olvidar lo siguiente:
- D.N.I.
- TARJETA SANITARIA
- PERMISO DE LOS PADRES AUTORIZANDO EL VIAJE, SEGÚN MODELO. SOLO A LOS MENORES DE EDAD.
Tuesday, 2 June 2009
VIATGE FI DE CURS
DEFINITIVAMENT, AVUI DIMARTS HEM DE TANCAR EL VIATGE, ELS ENDARRERITS HEU DE REGULARITZAR URGENTMENT LA SITUACIÓ.
Subscribe to:
Posts (Atom)